Artur Mas ha punxat el seu globus. El globus tan inflat que va imaginar i crear a partir d'una inexacta valoració de la realitat. El globus de la il·lusió -il·lusionant per a molts catalans- de tenir una nació-estat sobirana i independent gairebé a quatre passes. Greu error per a un governant, penjar-se al fil d'un globus.

Va fer un govern "dels millors"... que va durar encara no dos anys. Conjuminà un "pacte fiscal" per a -va dir- negociar-lo amb el Govern central sense voler adonar-se que políticament i jurídicament era inviable, i a més a més el va presentar com un ultimàtum i sense entrar en cap altra negociació possible.

En un calculat rampell de victimisme davant aquell "cop de porta inadmissible" de Madrid, veient passar pel carrer l'èxit d'una gran manifestació popular (que ell mateix havia animat i a la qual havia donat suport) amb un clamorós accent nacionalista, Mas s'enfilà a la carrossa de comandament i proclamà als quatre vents el gran somni independentista. Així ell -i només ell- seria el Messies que portaria el poble al marge salvador. Amb aquesta fe d'il·luminat per algun déu convocà les masses a unes eleccions "transcendentals", "històriques"... i pegà una esclatarada: res d'una "majoria excepcional", fins i tot va perdre dotze diputats.

Com que els "herois" mai no es rendeixen, es va agafar a un clau roent per seguir endavant amb la seva il·lusió. Es posà en mans de l'antic partit adversari, ERC, ara liderat pel rotund i simplista Junqueras, àmpliament votat per separatistes, que fins i tot li imposà la data per a l'entrada triomfal al cel de l'estat propi i sobirà. Tot això -es diu- creà una "gran il·lusió en el poble català". En temps d'una crisi tan gran com la que patim, les il·lusions ajuden, tot i que no se'n viu. És a dir, que com a mínim tothom estava entusiasmat en aquest misteriós viatge a Itaca.

Sembla que gairebé ningú -mentre els mitjans de comunicació, els polítics i altres castes es dedicaven a cremar encens en honor al redemptor- no havia pensat en les grans dificultats del viatge. Es volia esborrar, d'un cop de ploma, 500 o 300 anys d'història i d'interessos entrellaçats entre Catalunya i Espanya. Tota una proesa en la qual molts catalans han somiat i continuaran somiant sempre. Aquest desig és molt més que un globus, és una històrica i fonamentada reivindicació. El globus d'Artur Mas ha estat presentat com a factible i proper, i que és un desig prioritari i de la gran majoria de ciutadans de Catalunya del segle XXI.

I resulta -qui ho havia de dir!- que l'Estat també hi tenia alguna cosa a dir, en aquesta batalleta, i que no es quedaria pas amb els braços plegats. I resulta que dins el país, entre els partits, no solament no hi ha coincidències, sinó que hi ha greus discrepàncies. I que la ciutadania també està dividida. La patronal dels empresaris catalans, per exemple, acaba de dir al president Mas que negociï unes bones condicions de finançament amb l'Estat i es deixi de somnis, per molt legítims que siguin; sobretot en aquests moments de crisi econòmica profunda. I a aquestes veus se n'hi afegiran d'altres, sense cap dubte. D'aquesta manera Mas es va quedant sol, amb el seu "amb il·lusió!" i marcat estretament per Junqueras.

D'aquí ve que hagi hagut de rebaixar molt el document de declaració de sobirania presentat al Parlament perquè aquest se'l faci seu. La posició ferma del PSC -liderat per Pere Navarro, un dels polítics catalans més sensats- ha contribuït molt a la moderació de Mas i Junqueras. Però les reticències del PSC són encara més fortes. Mentrestant, Ciutadans i PP hi estan radicalment en contra perquè consideren que el tema de la declaració que es pretén es troba fora de les competències de la Generalitat, i això motivaria la presentació d'un recurs al Constitucional.

Així les coses, ara Mas acaba de reconèixer públicament que en lloc d'un referèndum "vinculant" potser calgui acontentar-se amb una simple consulta "sense valor jurídic". Una enquesta amb urnes. "No ens enganyem -diu Mas-, no és igual fer un referèndum autoritzat per l'Estat i amb vinculació jurídica sobre la decisió que fer una consulta organitzada per les institucions catalanes en la qual el poble expressarà la seva opinió, però sense vinculació jurídica." Per això, en una clara reculada, "insta l'Estat espanyol a oferir "alternatives atractives" a Catalunya en lloc de limitar-se a refusar el procés sobiranista". "Que com a Estat espanyol -rebla- faci un oferiment a Catalunya". El globus de Mas ha punxat abans de començar a enlairar-se.

I Rajoy, que calla però que té moltes boques, ja ha parlat per boca del ministre García-Margallo, que ha dit: "Cal fer alguna cosa per solucionar el conflicte amb Catalunya", i ha apuntat tres objectius prioritaris: un gran esforç en infraestructures, prestar molta atenció a la llengua i la cultura catalanes i trobar un encaix a les aspiracions de Catalunya en el finançament autonòmic, que aquest any toca revisar.

Les dues parts comencen a canviar el llenguatge i el contingut dels missatges. El globus de Mas continuarà legítimament enfilant-se amunt i fent capitombes, però ja és un globus punxat....