29 de gener de 2013
29.01.2013

L'EPISTOLARI DE POMPEU FABRA

29.01.2013 | 01:00
L'EPISTOLARI DE POMPEU FABRA

El passat dijous 24 de gener es commemorà el centenari de la publicació de les Normes Ortogràfiques de l'IEC, que són la base del català escrit modern i de la normativa vigent a tots els territoris de llengua catalana.
Hi haurà, de ben segur, moltes maneres de celebrar aquest aniversari al llarg de l'any: conferències, estudis, exposicions, publicacions... Demà mateix es presentarà a Barcelona, a la seu d'Òmnium, l'Epistolari de Pompeu Fabra, corresponent al vuitè volum de les obres completes, dirigides per Joan Solà, ja traspassat, i Jordi Mir. El primer va aparèixer el 2005 i el novè, el darrer, ho farà abans de l'estiu. Es tracta d'un extens epistolari, recollit i anotat per Jordi Manent, que en destaca l'interès lingüístic estricte, filològic i històric. Hi inclou 516 cartes, que es poden llegir per ordre cronològic (394 d'enviades, 120 de rebudes i 2 documents més), 198 de les quals, inèdites, escrites entre finals de 1892 i principis de 1893 i 1948. En total, 167 corresponsals.
Tota l'obra és una mina llarga de la qual es pot extreure informació ben variada referent a la seva formació i als seus projectes, a l'avenç de la tasca normativitzadora, a la dimensió que adquiria com a figura pública... N'hi ha moltes, de cartes, que, per un motiu o altre, conviden a aturar-nos-hi. En reproduïm una, escrita a Barcelona el 30 de setembre de 1930, adreçada a Carles Rahola, en relació amb el convit a la conferència inaugural a Girona del curs de gramàtica impartit per Mn. Ignasi Enric Jordà. La sessió tingué lloc a la nostra ciutat el 10 d'octubre de 1930.
"Estimat amic Rahola,
Puc venir a Girona qualsevol dia de la primera quinzena d'octubre exceptuant els diumenges. Fixeu el dia i feu-me'l saber tot seguit. "La fixació de la llengua literària" podria ésser el tema de la meva conferència. O preferiríeu una lliçó qualsevol de gramàtica catalana?
Vostre afm.
P. Fabra"
Cal dir, a més, que aquest volum també conté el text complet d'un curs per correspondència que el Mestre va endegar durant el seu exili a l'Estat francès. Té un valor afegit: va ser, molt possiblement, la darrera obra que va redactar abans de la seva mort (Nadal de 1948). I encara una altra cosa. La lectura de les cartes ens permet dibuixar el perfil intern d'un home excepcional: buscador de consensos, elegant, ferm, intel·ligent... Un home que, en temps difícils, mai no abandonà "ni la tasca ni l'esperança".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema