la segona residència és un terreny abonat per als lladres i els grups mafiosos organitzats. Gran nombre de residències de la Costa Brava resten a l'hivern sense els propietaris. Però les pràctiques de certes màfies, sobretot de l'Est, que volen trobar el propietari per accedir millor als diners o la combinació de la caixa forta, amb violència indiscriminada si cal, només fan que alarmar a la població.
Aquests successos fan rumiar als ajuntaments emprendre iniciatives de seguretat més àmplies, adaptades a la nova realitat. I es reclama una coordinació intensa entre mossos i guàrdia urbana a tot el territori. Les xifres desmenteixen un augment significatiu dels delictes i un augment de la població reclusa. El 2011 hi havia, segons dades de la Conselleria de Justícia, 10.513 presos a Catalunya, gairebé la mateixa població a les presons que el 2010. I el nombre de presos estrangers a casa nostra ha deixat d'augmentar, quan des del 1999 aquest col·lectiu s'havia més que doblat. Els estrangers, bons i dolents, com els nostres joves, cerquen noves oportunitats a fora.
Un problema afegit a aquesta imatge d'inseguretat ciutadana és la lentitud de la justícia. A Espanya hi ha una proporció, a grosso modo, de 10 jutges per cada 100.000 habitants, mentre que a Alemanya n'hi ha 16, un 60% més. A Portugal, per exemple, hi ha 16,7 de jutges per cada 100.000 habitants. Estem en el 36è lloc dels 42 estats europeus en proporció de jutges. Queda clar que cal un augment de places d'aquest col·lectiu per fer front a la lentitud dels tràmits judicials. En aquest cas, Portugal és un bon exemple.
