12 de febrer de 2013
12.02.2013
Diari de Girona

EL DRET A DECIDIR I LA CORRUPCIÓ

12.02.2013 | 01:00
EL DRET A DECIDIR I LA CORRUPCIÓ

Catalunya, per no parlar dels Països Catalans, necessita una regeneració important. Ens calen tot un conjunt de poders i recursos per resoldre els incomptables problemes que planen sobre la nostra societat. Necessitem poder polític per poder muntar una democràcia a l'alçada dels temps i que sigui eficaç i honesta; ens és imprescindible regenerar el nostre sistema econòmic, atrapat dins l'enfonsament espanyol; ens cal avançar cap a una societat en la qual les virtuts privades i les col·lectives estiguin clarament reforçades respecte del nivell actual. Tot això no ho podem assolir amb els instruments que ens proporciona el règim autonòmic actual. Una regió espanyola no pot fugir de l'autoritarisme, la ineficàcia, la corrupció i el desordre a què la castiga la classe dirigent que controla el poder financer i polític de l'Estat; no té prou forces per sobreposar-se a la combinació, per una banda de fracàs, i d'ensulsiada, i per altra, a un autoritarisme propi d'una dictadura. El règim polític, dubtosament democràtic, que es va muntar després de la mort del dictador, coneix una situació de crisi pregona. Totes les institucions de l'Estat estan greument malaltes, com ho reconeix recentment el prestigiós rotatiu britànic Financial Times. Una mostra recent de pràctica reaccionària la tenim en votació en contra que, segons tots els indicis, es farà al Congrés de Diputats destinada a rebujar la petició popular d'acabar amb el desnonament de la gent pobra que no pot pagar la seva hipoteca.
A Catalunya tenim la nostra dosi de corrupció relacionada amb els partits polítics en règim de conxorxa amb sectors de la societat civil. És imprescindible combatre-la decididament i així vol fer, segons ho ha declarat, el president Artur Mas. Se suposa que, bàsicament, el que el que es portarà a terme serà radicalitzar les accions dels instruments de control que actualment existeixen sobre les finances de les persones i les institucions. Tot això està bé que es faci però és insuficient de cara a combatre aquesta xacra d'una manera efectiva, perquè el govern autonòmic no té els instruments polítics per netejar el panorama amb la profunditat que seria desitjale.
Els mitjans de comunicació van plens de notícies relacionades amb finançaments il·legals; darrerament, el tema de la corrupció acapara el nostre espai públic, desplaçant el del dret a decidir a un segon terme, i això no és bo perquè aquest darrer és el central del qual depenen tots els altres. Torno a afirmar que el mal de la corrupció que patim és greu, i cal combatre'l amb tots els instruments al nostre abast, però no és el més greu: només cal recordar que a casa nostra existeix un atur del tot insuportable, que la manca de finançament obliga a retallar els serveis bàsics, que el govern de Madrid incompleix l'execució de partides pressupostades. I el que no és que sigui només greu, sinó dramàtic, és l'atac sistemàtic contra les lleis que aprova el Parlament i les iniciatives del Govern. Des de la sentència del Tribunal Constitucional, s'han desfermat des de les institucions de l'Estat accions sistemàtiques que no tenen altra finalitat que anul·lar la poca autonomia de què gaudeix Catalunya. Per fer-se càrrec de la situació només cal recordar alguns exemples recents. La llei que regula en l'ensenyament l'aprenentatge de les llengües, que en el seu dia es va aprovar, i que tan bons resultats ha donat, vol ser anul·lada. Si s'apliqués el projecte del ministre d'educació podrien ser separats els infants a partir de les preferències lingüístiques dels seus pares. El resultat no seria altra que un atemptat contra la convivència social a casa nostra. El Parlament ha aprovat recentment una declaració de sobirania que vol ser anul·lada pel Govern espanyol a través del seu Tribunal Constitucional. Un altre exemple que pot semblar banal, però que en el fons no n'és, el tenim en les curses de braus. Canàries ja fa anys que va prohibir aquest espectacle i no va passar res, no tenia importància. A Catalunya, a partir ?d'una Iniciativa Legislativa Popular, es van prohibir les curses de braus i, naturalment això si que té importància. La prova és que ara el legislatiu espanyol, a través d'una altra ILP d'abast de tot l'Estat, vol deixar sense efecte la llei catalana. El lector notarà que la iniciativa legal catalana només afectava el Principat, mentre que l'espanyola, quan s'aprovi, farà que el que opinin a Valladolid o Conca tingui efectes sobre el que nosaltres hem de fer i no fer.
El Parlament i el Govern de Catalunya tenen com a funcions primordials les de representar el conjunt de la ciutadania i d'implementar les accions necessàries per al bé comú. De què serveixen aquestes institucions si les lleis, els decrets i les disposicions que aproven, i que no agraden al Govern espanyol de torn, són sistemàticament anul·lades o desvirtuades? En realitat, una vegada més, Catalunya està en una pugna amb els poders de l'Estat espanyol. Això fa que sigui absolutament prioritari que instrumentalitzem el dret a decidir que tot poble té i que actuem decididament per adquirir tots els poders de caire polític, econòmic i institucional que ens calen. Si no som capaços de fer-ho, em sembla que els ciutadans de Catalunya, tant li fa que siguem independentistes o espanyolistes, no tenim futur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook