16 de febrer de 2013
16.02.2013

Vulgars corruptes

16.02.2013 | 01:00
Vulgars corruptes

Hannah Arendt va aixecar polseguera en encunyar "la banalitat del mal" per explicar la gestió de l'Holocaust a càrrec d'un ordinari buròcrata com Adolf Eichmann. El genocidi jueu era massa seriós per encomanar-lo a un oficinista, però la corrupció espanyola torna a demostrar que les xacres que amenacen la convivència són protagonitzades pels personatges més mediocres. Cal parlar de "la vulgaritat del mal", un repertori d'éssers pedestres que encarna de manera immillorable la cridanera Ana Mato, la primera ministra que qualifica d'"infàmia" un informe elaborat per la policia especialitzada del seu govern. Ana Mato obliga a plantejar-se on són els vilipendiadors de Bibiana Aído i Leire Pajín quan els necessitem. L'estridència de telenovel·la llatinoamericana de la ministra fa més mal que els regals de Gürtel. "No sóc culpable dels crims del meu Darío Alberto", udola al parlament amb lacerant falta de convicció i d'oratòria. A continuació s'apropia del ministeri sense invocar ni tan sols el president del Govern que teòricament l'hi va concedir, encara que en realitat es tracta d'un altre obsequi de Javier Arenas.
L'aclaparadora vulgaritat de Mato sintonitza a la perfecció amb la tosquedat del seu exmarit Sepúlveda. Costa entendre la ruptura del matrimoni entre dues personalitats tan afins, però aquí ens interessa observar com el "funcionari" del PP fins abans-d'ahir assaboreix els moments televisius en els quals té la seva exdona a la seva mercè. S'expressa amb la banalitat de rigor, de veritat que aquests deixebles de Bárcenas, un altre Demòstenes, són la millor plantilla que pot alinear l'equip més poderós de la política espanyola, també dit PP? La proliferació de corruptes impedeix deslligar els telediaris de Sálvame en la programació, una distinció que ja abans cursava amb dificultat. Els infinits urdangarins trobaran en la corrupció l'única via d'accés a una glòria que els seus mèrits mai els haurien atorgat. Corre la temptació d'indultar-los, a canvi de no haver-los d'escoltar mai més.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook