Enmig de tot aquest magma d'acusacions, sospites, males pràctiques i feina bruta que estem vivim diàriament, les comarques gironines han estat un exemple pel que fa a dimissions, amb la renuncia de Robert Fauria, fins ara alcalde de Sant Hilari i president del Consell Comarcal de la Selva i Josep Carrapiço, secretari d'Organització d'Esquerra, dos exemples que es converteixen en singulars quan la majoria d'implicats, acusats, imputats o relacionats amb el munt de casos de corrupció política que ara surten a la llum, el que fan és aferrar-se a la cadira o dimitir a mitges, sense deixar la totalitat dels seus càrrecs; i fixem-nos que ara el corporativisme polític intenta evitar dimissions buscant fórmules de garantir els càrrecs fins que ja no quedi més remei, al·legant que primer cal definir on és la línia vermella, si quan has estat imputat, acusat o condemnat, sense adonar-se que allò que volem els ciutadans és molta més contundència quan el que tenim al davant és la sospita generalitzada d'una total manca d'ètica, independentment de si després la justícia actuarà o no, de si condemnarà o no.
De fet, aquest camí de voler mantenir-se a costa del sou públic només porta a una direcció, i aquesta no és altra que la pèrdua absoluta de reputació i de credibilitat, de reputació personal per part d'aquells que els fets han qüestionat i de credibilitat del sistema, quan aquest mira cap a una altra banda i permet que continuïn els que haurien de dimitir. Però també es possible que anem cap a una altra sortida com la que hem vist aquesta setmana a Itàlia, un país que després de les eleccions es presenta com a ingovernable i que ha situat al seu epicentre polític dos personatges de la televisió, l'històric humorista de la RAI Beppe Grillo, que ha obtingut un 25 per cent dels vots, i el reaparegut Berlusconi, del qual ja no val la pena comentar res. Potser sí que ens vindrien bé un parell de còmics.
