Dues veïnes funcionàries de la UdG passegen pel barri i una deixa anar: "A mi qui em retalla és en Mas!". L'altra, que passeja el gos, respon: "No, noia, la de les tisores és la rectora Anna Maria Geli!". I és que cal esvair cortines de fum, evitar arguments demagogs i defugir de partidismes. La realitat és la que és. Catalunya paga més de 30.000 MEUR en impostos i només retornen 19.000 MEUR. Qui té la clau, qui fa i desfà és en Rajoy, qui es mostra com un rèptil de despatx oficial, pell freda, mirada balba i cara de sobre. Per cert, esvaint cortines de fum: no per més escandalós i barroer, el corralito xipriota resulta menys obscè que l'espanyol. Allà pretenen robar directament dels dipòsits bancaris dels estalviadors. Aquí s'apuja l'IVA i la retenció de l'IRPF, el rebut de l'aigua i el de la llum, els aliments i els productes bàsics, però els directius de grans corporacions i bancs continuen nedant en or. A Xipre roben a qui té, aquí escanyen fins i tot qui necessita comprar pa. Això sí, Madrid té AVE, un banc rescatat tantes vegades com la llotja del Bernabéu el desfalqui i una cirereta per coronar els pastís anomenada jocs olímpics.