La independència ha estat exclusivament tractada sobre què passarà a Catalunya. Cadascú rema cap a la seva cala, cantant dolces havaneres o escridassant violent flamenc, segons sigui o no favorable. Catalunya anirà com oli en un llum, o ens cauran les set plagues d'Egipte, o més aviat de Madrid. Però, per què negocia ara Rajoy amb Mas?

Un exemple del tremendisme de Madrid és l'Instituto de Estudios Económicos, tan provincià que dóna el premi Castilla y León. El seu president José Luis Feito afirma que Catalunya perdrà el 20% del PIB, Espanya tancarà la frontera, Europa expulsarà uns ciutadans europeus de ple dret i no ens deixarà utilitzar l'euro. El nou director Joaquín Trigo, que ha fet tota la carrera al Foment del Treball fundat pel catalanista Francesc Cambó, rebla el clau anticatalà: "El idioma se hacía obligatorio y único. También la exigencia de rotular en catalán con delatores voluntarios, si bien con tolerancia para idiomas como el chino, turco y otros". Joaquim Trigo, com es feia dir abans, s'ho creu o és que li cal dir mentides a Madrid? Això sembla quan ell mateix admet que el cost no serà ni de lluny el que s'inventa el seu president. L'escissió txeca i eslovaca va costar durant cinc anys un 6% del comerç entre elles, no del PIB! Negligible.

Catalunya no és Gibraltar. El tancament franquista de la frontera de Gibraltar no l'ha enfonsat. Gibraltar és més petita que Olot, mentre que Catalunya és com Suïssa. Si tanca la frontera, Espanya perd tot el seu comerç que va a Catalunya. Sumat al 27% del comerç espanyol que Catalunya exporta al món, tancar fronteres costaria a Espanya un terç del seu PIB. A més, el boicot impossibilita que el comerç espanyol vagi directe a Europa. Les taronges valencianes i els cogombres andalusos hauran de voltar per Roncesvalles, cantant la cançó de Roldan, l'heroi francès, no el lladre polític espanyol. O bé fer un arriscat viacrucis pel País Basc.

A més, Madrid perd un terç dels seus impostos que ara cobra de Catalunya. En realitat, el daltabaix financer encara serà més gran, perquè els oligopolis paguen els seus impostos a Madrid i la part que extreuen de Catalunya ja no hi és. El terç de negoci elèctric, bancari, telefònic, gran superfície o multimèdia desapareix i els impostos es queden a Catalunya. Com pagarà Madrid les Olimpíades 2020 sense fiscalitzar els catalans?

El deute públic se'l menja tot Madrid si no pacta amb Catalunya. Això provocaria una pujada massiva del cost del seu nou deute, que sumat a la pèrdua del mercat català i de les exportacions catalanes, provocaria una crisi grega a Madrid. Madrid i Andalusia juntes no arriben a l'exportació catalana. Espanya, no Catalunya, perilla d'expulsió de l'euro.

La independència no la paga només Catalunya, sinó Espanya i, encara més, les incompetents elits extractives de Madrid. Menys amenaces de Madrid i més negociacions de Rajoy, com sempre ha volgut Catalunya.