Amb més de 30 anys de democràcia i de tendència al federalisme, el resultat per als drets lingüístics dels catalanoparlant és catastròfic: la tan esventada "normalitat" no s'ha produït ni de bon tros. I tampoc es produïria amb l'utòpic "federalisme". El PSC ja ha dit que l'entén com a a Baviera, és a dir, sense considerar Catalunya subjecte de sobirania i sense que es pogués fer una política lingüística d'oficialitat del català territorial i a tot l'Estat, com és el cas dels països que respecten la diversitat lingüística: Suïssa, Bèlgica, Canadà, Luxemburg i fins i tot l'Índia.

Però la Constitució ho deixa clar: l'única llengua del Regne d'Espanya és l'espanyol. El nom ja ho diu: no n'hi pot haver cap d'altra. El català no és oficial i de fet, no podem exigir quasi res, ni tant sols a la Generalitat.

Una darrera notícia ho corrobora: la Plataforma per la Llengua ha registrat un total de 501 queixes per les deficiències d'atenció lingüística escrita o oral en català en comerços, empreses i establiments i també per incompliments del dret del consumidor en matèria d'etiquetatge. El 60% de les 501 queixes rebudes ha estat per la "disponibilitat lingüística" en relació amb l'atenció en català, seguida per les de l'etiquetatge, que representen un 17% del total, amb 85 reclamacions.

Un total de 57 queixes han estat davant d'administracions públiques, entitats i institucions, entre les quals hi ha casos que afecten la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, a falta d'atenció quan un ciutadà es dirigia a l'agent en català, i per "casos flagrants" de discriminació, menyspreu i burla al ciutadà i a la llengua catalana.

També s'han registrat queixes per la retolació i l'atenció oral en català a Renfe i metro de Barcelona, i relatives a organismes de l'administració que tenen empreses contractades amb bars, restaurants o màquines expenedores que serveixen productes no etiquetats en català, malgrat que des de 1993 és un requisit del contracte.

L'informe també detalla que el comerç minorista és el sector que més queixes rep -un 25% del total-, seguit per empreses productores -un 19%-, i el sector de la restauració i l'hostaleria -un 16%-.

Es constata que prop del 97% dels productes que podem comprar no estan etiquetats en català: de fet en són molt més, ja que molts tenen un etiquetatge parcial, i les dades importants només són en espanyol; el català hi té un paer secundari i subordinat: com l'escàs ús del català a Renfe, Adif, aeroports, telecomunicacions, companyies energètiques, bancs, El Corte Inglés etc., en què el català és tractat com una llengua estrangera, inútil i "contaminant": en donar-se primer la informació en espanyol, ja no mirem o no escoltem la feta en català, i per tant, aquest fa un paper de "soroll". Ho tenen ben estudiat!