El dia 15 d'agost de l'any 1962 era beneïda la imatge de la verge Maria que seguidament seria col·locada en la darrera de les fornícules de la façana de la Catedral, que encara era òrfena d'imatge. El bisbe Cartañà, un any abans de culminar amb la seva mort un llarg pontificat de prop de trenta anys, veia amb satisfacció l'acabament d'una obra que havia quedat interrompuda a les darreries del segle XVIII i que ara, en no més de dos anys, s'havia rematat. Després d'una llarga espera, la façana principal de la seu quedava acabada i les set capelletes, que sempre havíem vist buides, tenien ja la seves corresponents imatges.

La imatge, que en aquell moment passava a ocupar el lloc preferent en la façana, era obra de l'artista gironí Jaume Busquets i Mollera. Molts dels presents en aquell acte solemne es preguntaven qui era aquell artista. La família Busquets era ben coneguda de tots els gironins, i els que s'interessaven per l'art i la cultura tenien una perfecta idea dels artistes Busquets Mollera, amb l'excepció del més jove dels germans, en Jaume. En aquella transcendental ocasió no se'l veia enlloc. No era a prop del bisbe, ni dels canonges, ni de les autoritats civils, ni del grup de gironins que, situats davant la façana de la Catedral, érem testimonis del notable esdeveniment. Però l'artista Jaume Busquets hi era, però no en el darrer replà de l'escalinata, en un lloc de preferència, sinó que presenciava l'escena, en la qual hauria hagut de tenir el màxim protagonisme, assegut en el llindar de la casa Simón, al peu de les escales de la Catedral.

Han passat molts anys, des d'aquell 15 d'agost, i ara que Jaume Busquets i tots els seus germans ja fa temps que són morts, un dels seus nebots, en Lluís Busquets i Dalmau, ha volgut donar a conèixer la notable personalitat humana i artística del seu oncle, amb la publicació de la seva biografia. Es tracta d'un llibre no massa voluminós; però amb un ric contingut. La personalitat del biografiat hi queda perfectament exposada. I molt ben emmarcada en l'època que li tocà viure. Nascut l'any 1903 i mort el 1968, va ser testimoni, i en alguns casos víctima, del que s'esdevingué en uns anys molt convulsos de la nostra història. Però també d'una etapa brillant i esponerosa de la vida cultural i artística del nostre país. Els seus viatges a París, a diverses ciutats d'Alemanya i de Suïssa, a Roma, a Florència..., i la seva relació amb els més destacats artistes i homes de lletres de casa nostra, li proporcionaren un gran bagatge que influí considerablement en la seva formació professional i artística.

No és estrany que a Girona fos poc conegut. Ja que a l'edat de quinze anys es traslladà a Barcelona per emprendre una intensa carrera. Però sempre es considerà gironí, i mantingué una estreta relació amb els seus familiars, especialment amb els seus germans, amb els quals compartia la passió per les belles arts. L'activitat de Jaume Busquets se centrà no només en la creació, sinó també en la docència. No es quedà per a ell els seus amplis i profunds coneixements, sinó que els prodigà a nombrosos deixebles, tant en classes que impartí en el seu particular taller, com en l'Escola Massana, de la qual va exercir la direcció. I també com a professor i director de l'Escola Niu d'Art, de Vilafranca. Fou també professor de l'Institut-Escola. La seva obra és vastíssima i variada. Preferentment l'escultura, però també el dibuix, la pintura, el vitrall, la il·lustració de llibres i revistes,... Es concentra principalment a Barcelona, però també en molts altres indrets. Té obra arreu de Catalunya i fins i tot a València i a Buenos Aires.

Malgrat que ben jovenet deixà de residir a la nostra ciutat, ja hi havia realitzat la primera de les seves obres conegudes. Es tractava d'un mural en el Patronat de Sant Pere Claver que la Congregació Mariana tenia en la barriada de Vista Alegre. Institució en la qual el seu germà, mossèn Narcís, hi exercí un temps el seu ministeri sacerdotal. Lamentablement aquella obra desaparegué, com tantes altres obres d'art religiós,en el daltabaix del juliol del 1936.

Una altra obra víctima de l'obscurantisme i l'autoritarisme va ser la pintura que servia de fons del Sant Crist de la capella de l'antic Hospital de Santa Caterina. Aprofitant que l'arquitecte de la Diputació, que defensava la permanència d'aquella obra, estava malalt, un diputat provincial obligà, amb amenaces, al cap de la brigada a repicar aquella paret i fer desaparèixer la pintura d'en Busquets, pel sol fet que a ell no lo agradava.

De l'amplíssim llegat de Jaume Busquets hauríem de destacar les escultures de la façana del temple de la Sagrada Família de Barcelona. L'escena de l'anunciació a Maria, i la del naixement de Jesús. I a Girona la ja esmentada escultura de la Mare de Déu, que des de la seva fornícula de la façana de la Catedral, dóna la benvinguda als qui entren al temple, mostrant el seu Fill, que és qui presideix l'escena.

Un dia jo estava al Palau Episcopal esperant ser rebut pel prelat. L'espera es feia molt llarga. Finalment s'obrí la porta del despatx i sortí eufòric mossèn Narcís Busquets. Entusiasmat explicà als que érem allà que després de molt pregar, havia obtingut autorització per situar un baldaquí en el presbiteri del temple parroquial de Blanes, obra que estava realitzant el seu germà Jaume. El Bisbe Cartañà no volia baldaquí en cap més església que a la Catedral. Era un criteri basat en què la seu s'havia de distingir dels restants temples de la diòcesi. Però mossèn Narcís insistí i insistí, i argumentà, i finalment vencé la resistència episcopal. I la parroquial de Blanes s'enriquí amb una valuosa obra de Jaume Busquets.

La detallada i ben documentada biografia que estem comentant està complementada amb la Cronologia de la vida i activitat del biografiat i dels esdeveniments contemporanis del mateix. El Catàleg de l'obra de Jaume Busquets. La Galeria de personatges que ocupen un lloc important en la vida i l'activitat de Jaume Busquets. Un extens elenc bibliogràfic. I un pròleg de Teresa-M. Sala, professora de la Universitat de Barcelona. Un bon nombre d'il·lustracions, algunes d'elles a tot color, ajuden a assaborir el més destacat del llegat de l'artista.

Amb aquesta obra, en Lluís Busquets i Dalmau reivindica la personalitat del seu oncle i dóna als gironins una oportunitat per conèixer a fons un artista gironí de notable categoria i universal reconeixement, que passava pràcticament desapercebut per als seus conciutadans.