D"La llista de pintors que constitueixen el que s'ha anomenat Escola de Girona és llarga i ben notable. Encara que no crec que es pugui parlar d'escola, quan les tendències personals de cada un dels pintors no tenen altre lligam, ben fort per cert, que la
pròpia ciutat". (Pere de Palol, 1987)
"Vostè pertany a una generació d'artistes
gironins... La Montserrat Llonch, en Torres Monsó, en Pere de Palol, en Portas, Fornells, Vila. Contesta E. D. Erem d'un altre món, anàvem més junts... Anàvem a pintar a pilons". (Jordi Vilamitjana)
"Quan ningú devia parlar de la visió de
futur arribaren els plànols i els pressupostos llargs per construir el nostre pont més sòlid. Notari de tots els aiguats, auscultador de la vida pública i privada dels gironins, és el pas fronterer de les dues Girones, la vella i la nova -o si ho preferiu- la bella i l'altra". (Jordi Dalmau)
(En record a Mela Muter, la precursora dels pintors moderns a Girona: a Pons Martí, Perpiñà-pare, Isidre Vicens, Llonch, Portas, Vila, E. Marquès, Roca Delpech, E. Xargay, Colomer, Comadira, Bosch Martí, Perpiñà-fill, Ansesa, Huedo, Alejo, Domènec Colomer).
avant de la Fontana d'Or, avui CaixaForum, l'Anna Dalmau, que s'acaba de jubilar de la popular Floristeria de la travessia de Mercaders, em saluda i renya, amb raó, que el nostre article de: "Quatre pintors gironins que faran 100 anys", no vaig citar el seu pare, Ernest Dalmau, que el proper maig en farà 94. La seva indignació no és sols contra mi, sinó en general, que tot sovint, institucions -i crítics- s'obliden de citar-invitar el seu pare en moltes exposicions. Davant les seves protestes, li demano que em doni la direcció del seu pare, que l'aniré a visitar aquella mateixa tarda: a la casa, museu-taller del carrer Eiximenis. I això vam fer puntuals: truquem al contestador on la Rosa, muller d'en Dalmau, ens obre; ja m'esperaven. Abans d'entrar en conversa, sortim a la galeria a veure la gran panoràmica de la Girona vella-monumental que tantes vegades ha pintat Ernest Dalmau, el darrer gran pintor dels temes urbans i paisatgístics gironins. És el continuador de Pons Martí, Rusinyol, Aguilera, Orihuel, etc.
El Dalmau que ens agrada més és quan pintava al natural en total llibertat de pinzellada i quan utilitza espàtula -i els dits-. Els actuals continuadors de la pintura i dibuix més acadèmic gironins són en Ramon Maria Carrera, i el seu deixeble Jordi Barris de Salt. Per informar-nos primer en ha deixat llegir la interviu-reportatge en color del Dominical del Diari de Girona, d'en Jordi Vilamitjana.
Dalmau és un artista vocacional; ja als Maristes va tenir de professor a l'escultor Joan Carrera (pare). I en l'Escolania de Sant Feliu, a Mossèn Josep Pumarola, que l'inicia a la pintura a l'oli, i a sortir a pintar del natural, cosa que farà durant tota la seva vida. Dalmau es declara admirador dels pintors Mir, Berga, Barnades, però seria Aguilera -que va anar a l'Escola de Belles Arts gironina, durant la Guerra Civil, junt a Torres Monsó, Palol, etc.- el que l'influencia a fons en els seus dibuixos boirosos i fantàstics fets en carbó, pastels, sanguines... Dalmau porta a la màxima depuració tècnica l'estil de l'Aguilera, recreant una nova visió dels clàssics amb temes urbans gironins.
A nosaltres ens agrada més quan Dalmau trenca amb l'academicisme i realisme gairebé fotogràfic i pinta a l'espàtula i amb els dits, com el vell Tizià de Venècia. I d'aquí anirem a comentar l'esplèndid llibre Girona vista per Ernest Dalmau, amb textos del seu germà Jordi Dalmau. Ens ha agradat molt el pròleg del professor Pere de Palol, amic de joventut gironí i col·lega de les classes de l'Aguilera. És evident que Palol coneix a fons l'esperit artístic de Dalmau, les seves rauxes i pors; valora les seves cap a 70 pintures i dibuixos sanguines, però servidor coincideix amb Palol que el Dalmau que ens entusiasma més és quan pinta paisatge i, com Tizià, taca amb l'espàtula i dits: quina frescor, textures, esclats de la matèria, llums, colors pintats amb tota espontaneïtat, a l'estil Velázquez, i el Perpiñà-pare.
A pesar que durant tota la seva vida professional treballà d'administratiu i per tant era un pintor amateur, de diumenges, festius i vacances, des de la seva jubilació, el 1983, fa 30 anys que segueix pintant, ha tingut una bona plataforma en les dues galerie d'art i aparadors de L'Artística, on Niell ha promociat pintors com l'aquarel·lista Gironella, a artistes com J. M. Carreras, Perpiñá, Niebla, etc. i Dalmau, que n'ha sigut un dels més admirats pels seus dibuixos de temes gironins. Quin altre artista de Girona pot celebrar els seus propers 94 anys amb més de 2.000 obres realitzades. Per molts anys, Ernest! Esperem celebrar els teus propers 100 anys, amb unes quantes dotzenes de quadres més...
