Mentre al Parlament va existir unanimitat, a l'Ajuntament de Lloret CiU, ERC i PSC van anar per un costat, i ICV, Millor i PP per un altre. En principi, sobta que en el Parlament votin en un sentit i en el ple municipal en un altre, tenint en compte que la majoria de partits polítics tenen una estructura molt jerquitzada i amb escassa autonomia per a les direccions locals. No obstant, hi ha un matís important. La resolució del Parlament, com tantes mocions intranscendents que s'aproven a les cambres legislatives, no es vinculant, mentre aprovar en el ple de Lloret la paralització de les obres de Can Juncadella ja són figues d'un altre paner. Com es va encarregar d'explicar el regidor d'Urbanisme, Jordi Martínez (CiU), les obres només es podrien aturar en tres supòsits: per ordre d'un jutge; que el projecte no concordi amb el que està autoritzat; o que la Comissió d'Urbanisme revoqui l'acord adoptat. Qualsevol altre supòsit, podria ser susceptible d'una denúncia per prevaricació. Una altra cosa és que tot el que envolta al projecte Urbanisme de Can Juncadella, una finca de la qual és titular el cap d'estat de la República del Kazakhstan, faci mala olor i tingui ombres de sospita per tots costats. No endebades, estan imputats dos arquitectes, un de la Generalitat i un de l'Ajuntament de Lloret, després que el fiscal de Medi Ambient i Urbanisme, Enrique Barata, s'hi querellés el passat mes de novembre. Urbanisme ha anunciat que revisarà l'informe d'obra, però també ha dit que la decisió final correspon a l'Ajuntament. Tothom es treu les puces del damunt. L'únic que està clar és que es van concedir uns permisos poc transparents, però que revocar-los és, legalment, complicat. La història de Can Juncadella no ha conclòs i, d'una manera o altra, s'acabarà dirimint més al jutjat que al Parlament o al ple municipal.
