La memòria és l'únic paradís d'on no podem ser desterrats. Algú va crear aquesta frase per significar una cosa perdurable. La memòria, que reviu i torna sòlid l'immens edifici del pretèrit, acaba d'inspirar un llibre de Narcís-Jordi Aragó: Periodisme sota sospita. Explica 25 anys de la seva vida de periodista, una professió que era controlada per la censura i vigilada per la llei de premsa, una època que l'autor refà en el marc principal del setmanari Presència, del qual va ser-ne director uns quants d'aquells anys. S'explica aquí el sota sospita. La història profunda, el periodisme de vocació, l'anècdota amagada, quantitat de noms propis, tot surt a flor de llibre com si aquella vida ciutadana dels anys seixanta tornés a fer-se present. Ara queda ben perfilada aquella redacció de Presència que unia i reunia un mostrari de persones de tot el ventall humà i ideològic; Aragó en fa una llista: "Hi havia els creients i els agnòstics, els nacionalistes i els federalistes, els independentistes i els pancatalanistes, els estalinistes i els eurocomunistes, els socialistes i els socialdemòcrates, els centristes i els col·laboracionistes". Es pot ben dir que poques vegades s'ha produït una fructífera trobada de voluntats i voluntaris, i una coincidència de lluita i de treball conjunts, en aquesta ciutat.
Un primer grup de lectors de Periodisme sota sospita, de Nacrís-Jordi Aragó, serà el dels addictes, incondicionals i convençuts subscriptors i lectors fidels del setmanari, que coneixeran interioritats desconegudes i algun secret essencial ben guardat durant anys; es desvetlla, entre altres curiositats, perquè durant l'estat de excepció del 1969 Presència publicava receptes de cuina, un tema absolutament aliè al pensament del setmanari. El gairebé mig segle transcorregut permet l'acció de la moviola "d'un temps, d'un país" i aprendre a mirar enrere sense ira.
També hi podrà haver -per contrast- tota una altra classe de curiositat, la d'aquells a qui Presència els era incòmoda i els portava males vibracions; n'hi hauria per fer-ne tot un catàleg d'aquells lectors, des d'una autoritat gironina que (amb una certa voluntat d'assumir la situació i un punt d'humor) anava dient entre amics seus que "demà divendres, penitència, abstinència i llegir Presència"..., fins a una altra autoritat, més alta i molt més dura, que va barrinar fins aconseguir la clausura del setmanari.
I altres destinataris del llibre haurien de ser els joves, especialment els interessats estudiosos del periodisme i la seva difícil relació amb el franquisme; el llibre dóna vertaderes primícies informatives, ara inversemblants, detallades, testimonials de primera línia, de memòria exacta; dirigir Presència era passar una maroma entre un fecund servei a la ciutadania i les lupes de la censura gobernativa, entre incomptables col·laboracions d'articulistes de moltes tendències i la necessitat i el servei cívic d'acollir i publicar serenament tanta diversitat.
Els gironins tenim al barri de Pedret l'escultura de Domènec FitaColumna a la Història, com una proclama airejada de noms que relliguen el relat de Girona; són noms esculpits al formigó, i un d'ells és el de Presència. Ara, el llibre de Narcís-Jordi Aragó ve a atorgar raó de ser, calidesa i categoria a aquell nom que es pot llegir a la part alta de l'escultura.
Periodisme sota sospita certifica que la paraula mereix figurar allà on és, a l'aula esbatanada de la nostra història cada dia més ben explicada. La llarga sospita que pesava sobre aquell periodisme ja cedeix el pas a aquesta publicació d'una tan excel·lent memòria.
