28 de abril de 2013
28.04.2013
Diari de Girona

CARTA OBERTA A TERESA FORCADES

28.04.2013 | 00:00
CARTA OBERTA A TERESA FORCADES

Des de la meva perspectiva de cristià de base, implicat amb la meva Parròquia, segueixo, admiro (a vegades discrepo), el teu carisma profètic, fonamentat en la fe, però raonat en el rigor del mètode científic. Agraeixo també, el teu valor i compromís social que m'estimula.
Denúncia profètica i implicació social amb accions i criteris ben dotats conceptualment i tècnicament, és l'exigència que el bon papa Joan XXIII demana als cristians i gent de bona voluntat, en la seva cinquantenària Encíclica Pau a la Terra, on diu que la pau es construeix en la llibertat, la veritat, la justícia i l'amor.
Intentant donar resposta a aquesta exigència i amb el mateix esperit de llibertat que juntament a l'Arcadi Oliveras has posat a la palestra el "Manifest per la Convocatòria d'un Procés Constituent a Catalunya", permet-me que et digui que no el signaré.
No el signaré, tot i que estic d'acord amb moltes de les teves posicions eclesials, com estar a favor de l'ordenació de dones, de la democràcia eclesial, d'unitat però respectant el pluralisme, d'establir socialment una ètica de mínims, de recuperar la tradició sinodal i sobretot de recuperar la credibilitat social de l'Església, però el "Manifest constituent" que com a bona ciutadana proposes no el signaré perquè el veig molt decantat a les proposicions que fins ara han fet seves l'extrema esquerra, sense massa èxit electoral.
No el signaré perquè per a la meva Pàtria, voldria un procés constituent més transversal que englobés un ampli ventall, de dreta a esquerra i de posicions socials i polítiques de dins i de fora del sistema.
No el signaré perquè no diu res de la lliure iniciativa per crear petites i mitjanes empreses, veritable font de creació de llocs de treball i de riquesa per a l'estat del benestar.
No el signaré perquè les classes mitjanes, veritables ases de càrrega del sistema, no veig que puguin quedar alleugerides de les seves feixugues imposicions fiscals.
No el signaré perquè no em dius clarament quin model socioeconòmic promulgues i amb quin país s'identifica. Amb els matisos que calgui, és bo tenir un país de referència que hagi reeixit. Els experiments polítics solen portar més angoixes i penes que alegries.
No el signaré perquè, tant en el teu llibre Converses amb Teresa Forcades en català, com en la teva presentació a Madrid de la versió castellana, mostres abastament les teves empatia i simpatia per Hugo Chávez i la seva revolució Bolivariana. És aquest el teu model de referència? Caldria aclarir-ho.
No el signaré perquè no he sentit, ni llegit, que formulessis cap crítica vers al Socialisme Segle XXI, nascut al marge de la Constitució de Veneçuela, aprovada el 1999 i que la praxis d'aquest socialisme és, per les dades que en tinc, la imposició d'un sistema polític neototalitari.
No el signaré perquè tinc seriosos dubtes que aquest model sigui exemple de llibertat, veritat i justícia, tot i que comparteixo la seva sensibilitat solidària.
No el signaré pel dubte que el procés constituent de la meva Pàtria pugui prendre la deriva de la "revolució bolivariana": 1) la centralització del poder polític i econòmic en l'executiu; 2) l'estatització d'empreses i propietats privades; 3) el control cada vegada major dels mitjans de comunicació; 4) l'orientació socialista als plans d'educació pública; 5) la idealització de les forces armades com a garants del procés ideològic. Si a això afegim el "messianisme polític" post Chávez, amb connotacions religioses que esdevenen idolàtriques, veig que s'allunya dels postulats de la Doctrina Social de l'Església Catòlica. (Denuncia feta per l'Observatori Internacional Cardenal Van Thuân sobre la Doctrina social de l'Església en el seu article Veneçuela; idolatria i política).
No el signaré mentre no hi hagi una manifestació expressa de condemna i renúncia a aquest model veneçolà, dubtosament democràtic.
No el signaré mentre no vegi reflectides les necessitats i aspiracions, tant de la població econòmica i socialment més feble, com la de les classes mitjanes, en un règim de llibertat, veritat, justícia i amor com ens demana l'Encíclica Pau a la Terra, tan vigent avui com els 50 anys de la seva publicació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook