Parlar de promoció turística a casa nostra és parlar del pa nostre de cada dia, de la font de riquesa més important de la qual podem gaudir. Però, a pesar de saber-ho tothom (excepte algun ignorant que fa els ulls clucs per pur afany de protagonisme), la manera com s'ha de preuar aquest bé sovint divideix els principals actors, les institucions d'una i les empreses del sector de l'altra banda, com quasi sempre quan es barregen industria i política. Els emprenedors paguen impostos fins als límits de la rendibilitat dels seus negocis i consideren que aquests diners han de servir per promocionar la destinació, ja que són ells els que generen ocupació i ingressos, però els electes saben que només tornaran a sortir si utilitzen aquella part d'aquests diners que no estan d'antuvi compromesos (per pagar col·legis, carrers, neteja, escombraries, etc.), per acontentar els electors.

De fet, la sortida d'aquest cercle viciós seria ben senzilla, només cal mirar a l'altre banda de l'atlàntic. Als Estats Units, les persones i empreses només paguen impostos mínims. Ocupen el 26è lloc d'entre els 28 països de l'OCDE pel que fa la càrrega impositiva (només per sobre de Xile i Mèxic). A canvi, cap empresa esperaria que el govern (federal, estatal o municipal) s'encarregués de la promoció del seu negoci. Però és cert que el sistema té molts defectes i mancances, sobretot per a nosaltres, que tenim tendència a pensar que els governs ens han de resoldre els problemes, malgrat el pèssim exemple que el senyor Rajoy i companyia ens estan donant.

Per tant, cal buscar solucions més creatives. Mentre hi hagi llistes electorals, algun cap d'aquestes llistes podria assegurar-se molts vots "pactant" la seva estratègia de promoció turística i el nom del seu candidat a ocupar la regidoria, amb el sector. Ja sé que possiblement estigui somiant truites, però veig que actualment la promoció turística de la Costa Brava està en mans de botiguers, mestres, empleats de banca i funcionaris que tenen molta voluntat, però nul·la creativitat ni sensibilitat, per dotar d'autèntica visibilitat i trets diferencials a la "seva" destinació, d'entre tota la resta de competidors. I els tecnòcrates del Patronat no són cap excepció -amb l'excusa de defensar el diner públic eviten qualsevol risc que els pugui costar la feina o el prestigi-. Els resultats, per esmentar només alguns, són: les engrunes dels creuers per a Roses, cada cop més inseguretat a Empuriabrava, botigues cada cop menys atractives a Platja d'Aro i baralles campals pels carrers de Lloret. Hem de tenir més cura de la gallina que ens pon els ous -encara que ja no siguin només d'or.