Dilluns s'ha opacat -va dir el taxista nomès d'arrencar, sense que jo li hagués donat peu.

Vaig mirar per la finestreta per veure en què es manifestava l'opacitat i no vaig notar res.

- Què entenem per un dilluns opac? -va continuar l'home-. No un dilluns sense sol, no un dilluns fosc, no un dilluns ennuvolat. Un dilluns opac pot ser transparent. L'opacitat, més que un tret físic, és un estat d'ànim, una condició mental, i la condició mental d'aquest dilluns és la que és.

- Ha fumat vostè alguna cosa? -vaig preguntar.

- No he fumat res, amic, però cuidi's dels dies opacs. En un dia opac em va abandonar la meva dona, en un dia opac, es va morir el meu gos, en un dia opac vaig perdre al pòquer la llicència del taxiÉ

- No té vostè llicència?

- Ja li dic que la vaig perdre. Ara sóc assalariat de qui me la va guanyar, un fill de gossa que segurament va fer trampes.

Em van venir ganes de baixar allà mateix, però em vaig contenir perquè estava plovent i era molt mala hora. Així que vaig treure el mòbil i m'hi vaig concentrar, com si estigués responent un missatge. A tot això, el meu ànim s'anava enfonsant inexplicablement, com si hi hagués en l'atmosfera alguna cosa irrespirable, iniqua, maligna. El conductor em va mirar a través del retrovisor i devia notar el que em passava pel cap.

- Li vaig dir -va dir.

- Em va dir què.

- Que el dia s'havia tornat opac.

Li vaig preguntar llavors si era bruixot o alguna cosa semblant i va dir que no, que no era bruixot, ni creia en aquestes coses, però que posseïa un olfacte especial per adonar-se de quan les coses es torçaven. I s'havien torçat. Així, en general, sense que res hagués canviat, dilluns s'havia torçat poc després de començar.

- Vostè és una mica malastruc -vaig dir.

- I vostè -va dir ell- és un tipus sensible que sap reconèixer les coses. Si vol el porto de tornada a casa seva, per si de cas. El que hagi de fer pot esperar a demà.

Li vaig dir que sí, i això va ser tot.