Preguntat per si la senyera que s'ins?tal·la?rà a l'antic mercat del Born seria tan gran com l'espanyola que va fer posar Trillo a Madrid, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va respondre que no, però que tindria "grandària patriòtica". Es referia que faria 17 metres de llarg per 14 d'ample. No va ser tan expressiu, en canvi, a l'hora de parlar dels 6.000 euros que costava, IVA i manteniment a banda. Dissabte passat, Artur Mas, el capità Artur Mas, va explicar en el seu discurs de presentació dels actes de commemoració del 1714 que "alguns segur que criticarien" el cost de la cosa (1 milió d'euros) però que es feia "per la dignitat d'un poble". Interessant. Trias, per un costat, reinventa tot solet les mides, perquè no se m'hauria acudit mai que hi havia una "grandària patriòtica" per a determinats aspectes. És clar que, si el mànec no et fa 17 amb 14, sempre t'hi pots tatuar la senyera, vigilant sempre que, els dies de fred, les barres no s'ajuntin fins a dibuixar la bandera espanyola. Mas, per l'altre, va aprofitar en el mateix discurs per dir que la Història "l'escriuen els vencedors" i que ara "és el moment de vèncer". Deixant de banda que aquest última frase és clavadeta, clavadeta a la que diu Stallone al principi de Rambo, fa com basarda veure tot un president menystenint el pes dels perdedors en la memòria col·lectiva. La Història s'escriu a partir del moment que vencedors i perdedors aprenen a conviure fins a dissoldre el seu paper en el relat. Miri Barri Sèsam, president, allà expliquen bé això de guanyar i perdre. En resum, més d'1 milió i mig d'euros gastats per marcar paquet (català) el mateix mes que ens assabentem que ja tenim 900.000 aturats. Sí, ja ho sé, alguns "patriotes" diran que això és demagògia, però a aquestes alçades és preferible ser un demagog que ser un malgastador que apel·la a la dignitat del poble mentre dóna l'esquena a les seves misèries. És el problema de ser governat per una insigne representació dels pijos i rics que tant agraden a Llanos de Luna.
