A Espanya i Itàlia es busquen desesperadament solucions als mals nacionals. En el primer d'aquests països, l'atur ja passa àmpliament dels sis milions de persones i es tem que a finals d'aquest any ens acostem perillosament als set milions de desocupats. Una xifra escandalosa i inimaginable les conseqüències de la qual són difícils d'avaluar (en el postfranquisme, acabat d'estrenar el procés anomenat de la Transició, es pronosticava que si arribàvem als dos milions d'aturats la revolució social seria inevitable). I a Itàlia s'ha instal·lat el caos institucional malgrat els esforços de la casta política per prolongar com sigui l'esquema implantat des del fi de la II Guerra Mundial, una bastida que ha acabat per podrir-se. Com serà la cosa que la gran esperança del sistema és un home de 87 anys que ha hagut de tornar a assumir la presidència de la República davant la incapacitat dels partits tradicionals per buscar-li un successor.

Davant d'aquest panorama tètric, gairebé desesperat, sembla normal que entre els encarregats de la governació sorgeixin iniciatives que en una situació menys trasbalsada no dubtaríem a qualificar d'estrambòtiques. Aquí tenim, per exemple, la proposta del ministre espanyol d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, senyor Arias Cañete, que ens recomana dutxar-nos amb aigua freda per evitar l'excessiu consum d'aigua. Ell assegura que ho fa diàriament encara que, lògicament, no hi ha constància documental que l'afirmació sigui certa. La dutxa és un acte estrictament privat, i indagar en aquest sagrat recinte de la intimitat personal és una tasca complicada. Independentment d'això, la proposta és enginyosa. Ficar-se nu sota el raig d'aigua freda i estar-s'hi el temps necessari per completar les tasques de neteja, previ un minuciós ensabonat de parts pudendes i no pudendes, sembla heroic. I poca a gent, excepte soferts deixuplinants, o supernumeraris de l'Opus Dei, podria aguantar-ho gallardament durant una mica més d'un minut abans de començar a cridar. En aquestes circumstàncies, de dutxa avortada o dràsticament limitada en el temps, l'estalvi d'aigua és considerable. No ens explica Arias Cañete si aquesta recomanació seva podria adquirir algun dia rang legal i acabar publicada al Butlletí Oficial de l'Estat, però, en qualsevol cas, és una iniciativa a considerar.

I una cosa semblant es pot dir del ministre italià de Medi Ambient, Corrado Clini, que ha causat enorme polèmica al seu país en proposar no canviar-se la roba interior durant quatre dies, amb el mateix objectiu d'estalviar aigua i electricitat per així deixar descansar la rentadora. Alguns crítics han qualificat la mesura d'antihigiènica, però Clini es manté ferm en les seves conviccions. "Si les parts íntimes estan netes -afirma- i les meves estan netíssimes, no hi ha problema. El primer que cal fer a l'arribar a casa és despullar-se i després penjar la roba interior perquè s'airegi". La polèmica ha rodat pels estudis de televisió i de ràdio i pels diaris i ha contribuït a divertir una mica una ciutadania preocupada per una crisi que sembla interminable. Li diuen "pallasso" a Beppe Grillo, líder del moviment Cinc Estrelles, per desqualificar-lo, però entre la classe política que es considera seriosa té molts competidors.