S'han fixat que xatxi-piruli que són els nous monarques dels Països Baixos, que guapos, rossos, civilitzats i demòcrates són ells? La millor propaganda per a un rei jove i tan preparat com l'hereu Felip al tron, Príncep de Girona. La millor propaganda per als monàrquics és veure aquests regnes rics i civilitzats, que fan conviure la tradició amb la modernitat. La vida, moltes vegades, sembla un guió ja preparat, perquè és un guió ja preparat. Alguns diran que això que dic és un prejudici. Potser sí, no ho nego, un prejudici republicà. Els prejudicis amaguen tant les nostres pors, les nostres fòbies, com la nostra manca de cultura i formació.
Fugin del prejudici com qui fuig de la pesta negra, perquè és el pas previ de la intolerància. Hi ha qui jutja per la roba o l'aparença, sense ni tan sols veure com és en realitat la persona. Hi ha gent al nostre voltant, que els psicòlegs han batejat com a gent tòxica, que enverinen l'ambient i les relacions personals. Hi ha gent que s'interessa per l'estat del teu compte corrent i, en veure que no té prou zeros, passa de tu com fossis invisible. Aquesta gent ?viuen la vida cercant ser milionaris, casar-se amb milionaris, o aparentar ser milionaris. L'únic amic que tenen és el seu ?comptable, un comptable que no està amb ells per gust, sinó per feina.
Avui el món viu en la mentida constant. Aquells senyors de la política que fiquen mà a la caixa, o es passen sobrets plens de diners uns als altres sense control, et parlen de moralitat i de capacitat per a regenerar les coses. Les retallades s'anomenen reformes, i la gent que marxa a l'estranger per buscar feina perquè aquí no en troba no són emigrants, sinó que són joves que s'adapten a la mobilitat europea. S'han assabentat que aquesta política de retallades constants, que es bassa en el neoliberalisme, i que té com a patró les idees de dos economistes: Reinhart i Rogoff, resulta que té errors en la seva formulació? En cristià: que ens han estat tocant els nassos i retallant per tots costats i resulta que estan equivocats. Que perquè el país creixi no cal escanyar-lo. Tres economistes més, Herndon, Ash i Pollin els han deixat amb el cul a l'aire.
Que ressuscitin Keynes, i que l'ogre Merkel desa?paregui de les nostres vides; que només sigui un malson. Amb els anys aprens que la gent que s'arrisca és la que té valor i la que val la pena: la gent que fa de la seva vida una aventura és la que viu. I les ?retallades són retallades aquí i a la Xina popular. Potser el primer pas per ser diferents és dir les coses pel seu nom: només aquells que tenen un esperit jove es poden aixecar de les seves derrotes.
