25 de maig de 2013
25.05.2013

Cartes

25.05.2013 | 06:00

El contracte únic
Joan Boronat Lecha. blanes.
Al DdG del diumenge dia 19, «La regulació del mercat laboral», podem llegir les opinions contràries al «Contracte únic» per part d´alguns sindicalistes i economistes. La proposta del comissari europeu d´Ocupació, és una manera molt pràctica i lògica de facilitar a les empreses que contractin o acomiadin personal segons les necessitats, sempre que no sigui aplicable a antics treballadors, i es respectin els «Drets adquirits», que van costar molt d´aconseguir. Que no es faci com la injusta, i de dubtosa constitucionalitat, reducció de les indemnitzacions per acomiadament, imposades pel Govern central, en la polèmica reforma laboral, amb la transigència vergonyosa dels sindicats. Amb aquest contracte, tothom hi sortiria guanyant; provocaria una fluïdesa d´intercanvi laboral que amb l´actual sistema no existeix. A condició de substituir el sistema d´indemnitzacions, en cas d´acomiadament causat per pèrdua d´activitat de l´empresa, pel dret a l´antiguitat acumulativa discontínua. Per exemple: si una empresa ha acomiadat 50 obrers, quan reactivi la producció, ha de contractar els obrers prèviament acomiadats, seguint un ordre estricte d´antiguitat, abans d´oferir la feina a nous treballadors, amb una clàusula, que donés l´opció a l´operari d´acceptar el nou contracte o, en cas que en aquell moment estigués treballant en una altra empresa, posposar-lo, conservant l´antiguitat i el dret d´acceptar la feina en una futura convocatòria. Per tant, un sí rotund al nou contracte únic per a noves incorporacions de treballadors a les empreses. El problema és que jo no sóc més que un ciutadà anònim, i no hi entenc d´economia i assumptes laborals, i per tant la meva opinió no té el valor que tenen les del Sr. Lászlo Andor, els economistes o els líders sindicals.

Amb «h» d´humilitat
M. Teresa Prat. banyoles.
Des de molts sectors de la nostra societat, actualment, estem cercant aquella recepta màgica, aquella píndola, aquell remei€ que ens ajudi a sortir de la situació de crisi general en què ens trobem. I, mentre, enmig d´aquesta recerca van sortint casos de corrupció, tràfics d´influències, estafes, enganys... i un innombrable repertori de fets punibles per a qualsevol societat basada en la democràcia i els valors humans.
Molts de nosaltres direm: Si en aquest país hi hagués més mà dura! Si no hi hagués tanta corrupció començant per dalt de tot! Com voleu que no sigui així? I, certament, tenim molts motius per pensar i veure-ho així. És tasca de la justícia, investigar-los, jutjar-los, imposar-los penes... però nosaltres també hi tenim molt a fer. Cal que comencem des de ca­sa nostra, des de nosaltres mateixos, actuant amb transparència, amb honradesa, amb modèstia, amb paciència, amb moderació, amb senzillesa. Cal que escampem al nostre entorn la necessitat de viure amb humilitat. Diem-li a l´amic que li digui a l´amic, i que aquest li digui a l´amic... que només essent humil podrà arribar a aconseguir tot allò que es proposi a la vida, perquè amb humilitat aprendrà, perquè sabrà escoltar i respectarà; perquè ser humil és sinònim de ser una persona amb gran qualitat humana, i una societat plena de persones amb gran qualitat humana, fan un país i un món amb gran qualitat humana.
Comencem, doncs, a viure des d´avui, des d´ara amb «h» d´humilitat. És la nostra!

Els Mossos i la PAH de Banyoles
Diego Sánchez Escandell. BANYOLES.
Vull deixar constància de la meva sorpresa davant la postura dels Mossos d´Esquadra de Banyoles, en les actuacions de suport a les persones amenaçades de desnonament. A Banyoles s´ha portat a terme alguna actua­ció que consisteix a acompanyar aquestes persones a la seva entitat bancària per entregar la petició de la «dació en pagament», i intentar en cas que perdin la seva vivenda, no quedar-se amb un deute perpetu. Aquestes actuacions són sempre pacífiques i solen anar-hi els afectats i unes quinze persones. Les conseqüències d´aquestes accions han estat d´una persona sancionada i una altra pendent de judici per desordres públics i desobediència a l´autoritat. Tothom coneix la multitud d´actuacions de persones que estan defensant els seus drets. Concentracions d´afectats de «preferents» davant els bancs, el talls a la N-II dels ciutadans de Bàscara, les concentracions de la policia local d´Olot, els talls de trànsit del treballadors del Trueta, ... i no passa res. No obstant això, quan es fa un acte legal i pacífic per defensar un dret fonamental com és l´habitatge, alguna cosa es mou i en algun lloc es dóna l´ordre d´actuar per intimidar els participants d´aquests actes. Per què molesta tant? Potser serà cert el comentari de la Sra. Cospedal quan deia que pels afectats de la hipoteca no farien res i en canvi defensarien els afectats de les «preferents», ja que són els seus votants.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit