El Darth Vader de la política espanyola, J. Mª Aznar, va aparèixer dimarts en una televisió privada per concedir una entrevista que va ser seguida (segons El Mun?do) per 2,2 milions d'espanyols. L'expresident conservador no va haver de tornar de muntanyes llunyanes ni de deserts remots per fer aquesta entrevista. Per què? Doncs, perquè se li hauria notat pel color de la cara, presumptament cremada pel sol. Però, reprenent el fil de la qüestió, cal dir que l'amic de George W. Bush va amenaçar de tornar a la política activa emprant els següents termes: "Nunca he eludido mi responsabilidad, cumpliré con mi responsabilidad, con mi conciencia, con mi partido, con mi país, con todas sus consecuencias, y no tenga usted ninguna duda de ello".

Si se suposa que aquest antic inspector d'Hisenda ha de complir amb la seva consciència, llavors Espanya i els espanyols ho tenen cru, perquè, que servidor de vostès sàpiga, encara és hora que hagi demanat perdó per haver embarcat Espanya en la guerra de l'Iraq, amb les terribles conseqüències que aquesta decisió va suposar en forma de víctimes dels atemptats de Madrid. Li han sentit demanar disculpes per destacar-se internacionalment al costat de Bush i de Blair en aquella invasió il·legal de l'Iraq a la recerca d'armes de destrucció massiva que no existien? O pels atemptats de Madrid que aquella fanfarronada política internacional va provocar? Mai! Ans al contrari, perquè ell i el seu poderós entorn mediàtic encara busquen connexions entre ETA i el terrorisme islàmic per no haver de reconèixer la veritat.

Aquest personatge sinistre (que si disposés de consciència, i per tant de remordiments, hauria de concentrar-se en la seva psicoteràpia i medicació i a callar, per vergonya) em repugna des de fa molts anys. Ara bé, també s'ha de tenir en compte que gràcies al seu tarannà amenaçador (potser de gris recaptador de tributs eternament emprenyat) ERC va rebre el suport de molts votants de CiU. El que va fer després el líder de la formació independentista amb aquells vots ja és història. Però es podria dir que d'alguna manera aquella forma de governar d'Aznar (primer parlant català en la intimitat i després tornant a les essències pàtries més ràncies) va fer obrir els ulls a molts catalans i catalanes sobre com i fins a quin punt Espanya podia maltractar Catalunya. Per tant, i segurament des del punt de vista de molts independentistes, la llàstima és que Aznar deixés en mans de Rajoy la direcció del Partido Popular. En efecte, és una pena que aquelles amenaces i aquell to autoritari hagin deixat pas al mutisme i al silenci d'un gris registrador de la propietat gallec que sembla que hagi entrat en política per equivocació, que passava per allà i el van ensarronar. Rajoy, ara, davant del nostre dret a decidir i del referèndum, calla, no diu ni piu. Però deixa fer Montoro, que ens ofega econòmicament, i permet que Wert ataqui la nostra llengua i cohesió social mitjançant la nova Llei d'Educació. Ara bé, s'imaginen el que diria i el que podria arribar a fer ara Aznar com a president del Govern espanyol (i amb majoria absoluta) amb relació a Catalunya, als nostres drets i a la consulta?

De totes maneres, Aznar faria bé accelerant la seva tornada a la política activa, sobretot tenint en compte les darreres enquestes quant a intenció de vot. Suposo que deu saber que el seu partit i el PSOE, el bipartidisme espanyol, són percebuts cada vegada més per una gran part de l'electorat espanyol com el "PPSOE", gairebé com (si em permeten l'acudit tronat) Ortega y Gasset (una mateixa persona en aquest cas). I també deu valorar amb preocupació la pujada en intenció de vot d'Izquierda Unida, i sobretot dels ultranacionalistes espanyols d'Unión, Progreso y Democracia (UPyD), encapçalats per Rosa Díez, una nacionalista espanyola radical encara més furibunda que Aznar. Ara bé, no em diran que un Govern espanyol format per una coalició entre PP i UPyD, amb Aznar i Rosa Díez al capdavant, no seria pas un còctel polític gairebé explosiu.

En qualsevol cas, crec que caldria analitzar l'oportunitat d'aquesta entrevista en una televisió privada en hora de màxima audiència, per cert, una hora reservada a presidents del Govern en actiu. És a dir, què s'amaga darrere aquesta sobtada aparició d'Aznar? No deu ser que el cas Gürtel (Correa) i el cas Bárcenas comencen a encerclar massa la figura agra i altisonant de l'expresident popular? Recapitulem: que Correa (Gürtel en alemany) pagués 32.452 euros a canvi de res en el casament de la filla del matrimoni Aznar-Botella, Ana Aznar, s'ho pot creure algú? La gent va regalant, en els casaments als quals se la convida, 32.452€ (gairebé 5 milions i mig de les antigues pessetes) a canvi de res? Deu ser, potser, aquest un costum dels casaments que es fan a El Escorial, un enllaç d'aquells que compten amb la presència de més imputats per metre quadrat que una pel·li de gàngsters?

Sigui com sigui, i per anar acabant, crec que molt malament els han d'anar els casos Gürtel i Bárcenas perquè aparegui el "Sant Cristo Gros" del partit a Antena-3 i en prime time acusant Rajoy de tou. Recorden que fa unes setmanes (i perdonin que em citi a mi mateix) els parlava d'aquell "Berlusconi espanyol que apareixerà sota una pluja de confeti"?