El PIB d'una economia, el valor que mesura la riquesa d'un país, té molts alts i baixos. El seu moviment depèn de factors estacionals, com el turisme. Certs moviments de grans empreses tenen influència en el PIB, com per exemple les vendes dels fabricants d'automòbils. Per estudiar l'evolució d'una economia es fa servir el PIB potencial, que és d'alguna manera la mitjana o la tendència del PIB, lluny dels períodes inflacionistes o depressius.
És important conèixer quin és el PIB potencial d'ara per poder saber a quin nivell arribarà el creixement de l'economia. El PIB potencial ve determinat per tot allò que afecta la capacitat productiva continuada de l'economia: els factors de producció (quantitat de persones per treballar, coneixements de la força laboral, capital físic disponible incloent-hi les infraestructures...), la intensitat amb què aquests factors es poden utilitzar sense que provoquin tensions inflacionistes i la productivitat amb què es poden combinar, allò que es diu la productivitat total dels factors. El PIB potencial és força constant i es pot veure afectat per una guerra, per un desastre natural, però també per una recessió profunda i prolongada com la que estem patint. Llavors pot caure perquè part dels actius del país es poden tornar inservibles, per exemple la maquinària per a la construcció que ja no tornarà a treballar mai més o per alguns aturats de llarga durada que quedaran fora de la població activa permanentment.
L'economia espanyola ha tingut dues fases diferenciades a l'època recent. La primera va ser en el període 1981-1992, on el creixement del producte potencial per càpita es va fonamentar en els guanys de productivitat de la mà d'obra, conseqüència d'un fort augment de l'eficiència tecnològica. En canvi, en el període 1993-2008 el creixement del producte potencial per càpita es va fer per l'evolució favorable dels factors demogràfics i del mercat laboral, en una forta expansió de la utilització del factor treball, mentre que la productivitat es va desaccelerar considerablement.
El creixement potencial català es situarà als voltants del 2,2%, mentre que ?l'espa?nyol, al 2%. La part més important de la projecció de l'economia a llarg termini és conèixer el nivell d'atur. De l'any 2001 al 2010 es van produir fluxos migratoris de 5,1 milions que ja no es repetiran. S'estima que l'atur estructural es troba en el 15% i que es podrà reduir molt lentament a un ritme del 0,5% per any aproximadament. Aquesta lentitud en la reducció de l'atur és la raó per la qual s'hauran d'assajar noves formes de treball com els minijobs proposats les darreres setmanes. Cal saber que la millora en un 1% de l'atur augmenta el PIB en un 0,5%.
L'economia espanyola ha millorat substancialment la seva productivitat per l'aturada de la construcció. El creixement mitjà de la construcció entre els anys 2001 i 2007 va ser del 5%, la dels serveis immobiliaris, del 2,7%, aportant ambdós sectors un 0,8% del PIB. El sector financer va créixer un 9,7% entre aquells anys, aportant 0,6% del PIB. Si descomptem tots aquests sectors l'economia espanyola va créixer entre 2001 i 2007 un 1,8%.
En el darrer any l'economia espanyola ha fet notables millores en el sistema productiu. La productivitat ha fet un salt considerable per la desaparició del sector ?menys productiu que és la construcció, pel tancament de les empreses més ineficients, per l'ajustament de les plantilles als nivells mínims, per la contenció salarial i per la millora de la intensitat en el treball. El reflex d'aquesta millora és l'augment de l'exportació, que en els darrers 3 anys ha mantingut un creixement mig del 7,3%, representant un 33% del PIB. El saldo de béns i serveis ha passat d'enregistrar un dèficit de 71.092 milions d'euros el 2008 a un superàvit de 11.312 milions el 2012 i de més de 30.000 milions a finals del 2013. Espanya guanya mercats en els països on es guanya en competitivitat diferencial, per exemple i per ordre, Xina, Estats Units, Regne Unit, Alemanya i la resta de països de la zona euro. El 2012 les exportacions a la zona euro van copar el 49,6% del total, mentre que a l'any 2004 eren del 60,1%. Hi ha un fort creixement exportador cap a Àfrica, Amèrica i Àsia, amb creixements del 30,6%, el 14,1% i el 11,9% respectivament, tendència que continuarà. Un fet notable és el creixement de les exportacions de serveis no turístics, com els financers, informàtics, de transport o la construcció, amb un augment del 50% respecte al 2005.
Per tant, el camí cap al creixement del 2% de l'economia espanyola s'ha de fer insistint en la moderació salarial, en la inversió que millori la productivitat i en l'exportació. És urgent destinar els pocs recursos que té l'economia en aquesta via i deixar-se d'AVES a Extremadura. Cal destinar capital a les empreses exportadores, per ?exem?ple, crèdits a projectes productius per valor de la seva xifra d'exportació. És només insistint en l'excel·lència que s'arrossegarà a la resta de l'economia i començarà a créixer per crear treball.
El creixement de l'economia catalana cap al 2,2% es farà a mesura que l'economia incorpori més guanys de productivitat, procés que serà factible només si l'economia catalana fa el procés de convergència tecnològica amb l'economia d'Estats Units, camí que passa per la formació tecnològica.
