Els nostres ajuntaments, que coneixen la situació real de la ciutadania, tenen el deure moral, també polític, d'intentar combatre les desigualtats provocades per la crisi. Vegin l'informe aparegut fa poc, en el qual es diu que a la ciutat de Barcelona un percentatge important dels alumnes van a escola sense menjar res, amb una situació terrible i inhumana. Un exemple que pot succeir també a les nostres ciutats més poblades, als barris més humils.
A Barcelona inicien l'aposta per crear una targeta destinada a consum alimentari per a les famílies necessitades, mentre a Badalona endeguen menjadors populars. Tenim dos col·lectius, els infants i la gent gran, especialment perjudicats. Però també hi ha autònoms sense liquiditat perquè les administracions no abonen els pagaments que esperen de fa temps; alguns amb propietats llogades que es troben sense calés perquè no els paguen les mensualitats. I famílies que han perdut els ajuts econòmics i no entra un sol euro a casa des de fa massa mesos.
La tasca humanitària de Càritas a les comarques gironines és impagable, també la feina de moltes ONG, així com les iniciatives que moltes persones, a títol individual, i sense esperar res a canvi, inicien per combatre la fam de moltes famílies. La solució passa per un ajuts clars dels municipis a la tasca assistencial. I un programa de la Generalitat contra la pobresa, avui si pot ser, i no el 2014. Vegin que les polítiques socials han perdut molts treballadors; i un percentatge important dels ajuts econòmics.
No és aquesta una prioritat?
