En español o nada", un crit unànime dels unionistes. Sobre el tema de la llengua, vivim en la ficció de la suposada oficialitat del català. Oficial vol dir estatal i obligatori, que és l'estatut que té el neerlandès a Bèlgica l'italià a Suïssa o el francès al Canadà. Només cal tenir ulls a la cara: ni el 3% d'ús a la justícia, ni el 2% en l'etiquetatge, totes les infrastructures de l'estat (Renfe, aeroports...), tot el que emet el "Gobierno de España" el català hi apareix com a llengua prescindible i "contaminant" i no pròpia (ens ser en segon lloc, com que tothom entén l'espanyol, ja no cal, i només emprenya). Fins i tot Espanya ens ha prohibit els nostres topònims, poder posar que som catalans en les aplicacions automàtiques de les xarxes socials (Facebook, Skype...; així jo sóc de "Gerona", de "Porqueras", de "Bañolas" -de totes les formes ho he provat-, i naturalment de "España", amb la bandera inclosa! Sort en tenim que no hagin pogut traduir la forma "Barcelona", que és la que finalment he adoptat!).

La Plataforma per la Llengua ha emès un informe en el qual presenta 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques. Només cal recordar les notícies sobre detencions, intimidacions, retencions, agressions, imposicions i maneres barroeres per imposar l'espanyol arreu dels Països Catalans per part dels cossos de seguretat de l'estat, dels funcionaris de la Renfe, etc. El que sorprèn és la ridícula xifra de 40. Ja que possiblement són més de 40 al dia aquestes vexacions per usar la llengua catalana- fins i tot les que practiquen alguns metges, farmacèutics i infermeres a la Franja o al País Valencià-.

I ja no diem les que es fan fora del marc lingüístic. En una visita al Monestir castellà de Las Huelgas, parlant en un apart -i quan el guia ja havia acabat l'explicació- amb els meus companys, em va increpar sota la comminació d'"hable en castellano, estamos en España". I no m'han fet fora de cap restaurant o de cap taxi, perquè no hi hagut ocasió... No ens volen, no ens respecten, odien la nostra llengua, la volen acabar d'exterminar i a sobre a Catalunya, incomprensiblement, hi ha unionistes!

Les postures sobre les llengües en un futur estat català es poden resumir en tres:

1) Els qui diuen que en la futura República Catalana l'espanyol ha de ser cooficial.

2) La dels que afirmen que només el català hauria de ser llengua oficial (salvant, és clar, el cas específic de la Vall d'Aran)

3) La dels qui diuen, com Salvador Cardús, que no hi hauria d'haver cap llengua oficial: "El català, és clar, llengua pròpia i comuna del nou estat; cap llengua oficial -una categoria fosca per a una cosa tan viva com una llengua-, i un compromís radical a favor de la diversitat lingüística".

En tot cas, ja hi haurà temps, i és un tema que cal debatre amb calma, tant respectant els drets dels hispanoparlants, que ara formen part d'una realitat catalana del tot respectable, així com tenint en compte la imposició violenta de l'espanyol que s'ha practicat a Catalunya.