o hi ha dubte que la situació actual de món del treball preocupa en àmbits polítics i socials, i per descomptat, no em cap el menor dubte, preocupa molt més els qui es veuen directament afectats per la gravetat de la crisi econòmica i social actual, i d'això estem debatent en nombroses reunions de treball del món acadèmic. A Catalunya, la gravetat ha estat expressament reconeguda pel Parlament a l'aprovar el dia 5 la creació d'una comissió de polítiques de lluita contra la desocupació, la finalitat de la qual serà de la proposar mesures que puguin impulsar l'ocupació.

L'Organització Internacional del Treball està celebrant aquest mes de juny el seu 102a reunió anual. La memòria del director general porta per títol "Davant el centenari de l'OIT: realitats, renovació i compromís tripartit", dedicant el seu primer apartat ("El món del treball al segle XXI: un món transformat") justament als canvis que estan esdevenint-se en tots els països que formen part de la mateixa (185 en l'actualitat, i recordem que inicialment només eren 44 Estats membres), destacant amb caràcter general que els últims anys "gairebé a tot arreu s'han produït importants desigualtats socials i fins i tot s'ha accentuat les que ja existien".

En el document s'examinen allò que es qualifica com "les forces que estan transformant el món del treball", referint-se en primer lloc a la repercussió del canvi demogràfic, amb previsió de viure 9.300 milions de persones l'any 2050, la major part d'elles (set de cada deu) en ciutats, i de manera preferent en països en desenvolupament, amb un increment de la mitjana d'edat de la població de deu anys, passant dels 28 el 2009 als 38 el 2050 (a Espanya ja "hem arribat" a la meitat d'aquest segle si fem cas, i devem fer-ho, a les dades de l'Institut Nacional d'Estadística).

L'impacte demogràfic incideix directament en el món de l'ocupació, en tant que les dades disponibles de l'OIT constaten que, només mantenint el ritme de participació anual al mercat de treball a escala mundial, "44,5 milions de treballadors s'incorporaran anualment al mercat de treball en els pròxims cinc anys, fet que suposa un total de més de 222 milions de persones a la recerca d'ocupacions nous i decents". Per això sigui important la posada en pràctica de polítiques i sistemes de producció que afavoreixin el creixement intensiu en ocupació, al mateix temps que s'adopten les mesures oportunes per garantir la protecció social, i aquí l'OIT demana l'aplicació de la important Recomanació aprovada en la conferència anual de 2012 sobre els nivells mínims de protecció social, i que es tingui també en compte la realitat del fenomen migratori per tal de garantir els drets i interessos dels treballadors. També alerta de la importància d'una adequada "transició cap a la sostenibilitat mediambiental", posant de manifest la necessitat d'abordar el tema dels llocs de treball verds "com a components fonamentals del programa de desenvolupament climàtic", i just a ells es dedica un document de treball de la Conferència.

El document es deté novament sobre "el progrés tecnològic" i el seu impacte (molt segons la meva opinió) sobre el món del treball i de l'ocupació, tornant sobre un debat que sempre ha estat latent en l'àmbit de les relacions de treball per la seva incidència sobre la creació i destrucció de llocs de treball i permanent adaptació, modernització o simplement nova creació de molts d'ells. L'Informe alerta també, amb molt bon criteri, de la necessitat d'atorgar prioritat en les polítiques de mercat de treball a la resolució dels problemes observats en una part de la població treballadora "del deteriorament i l'obsolescència de les competències professionals" per aquest canvi tecnològic, i insisteix en la necessitat d'enfortir els sistemes d'educació i formació, amb l'èmfasi lloc en la possibilitat que totes les persones "puguin adquirir competències bàsiques" com a prioritat absoluta i comú per a tots els Estats membres. Es tracta de remeiar, o almenys atenuar, un dels fenòmens més àmpliament observats al mercat de treball i que a més debilita la cohesió social, qual és l'increment de la polarització (desigualtat) en termes de qualificacions i aptituds professionals, que l'OIT qualifica de "buidatge del mercat de treball", això és "la polarització de l'ocupació entre, d'una banda, unes quantes categories de treballadors altament qualificats i ben remunerats i, per una altra, moltes categories de treballadors poc qualificats i mal remunerats".

L'OIT insisteix en la importància de l'enfortiment d'una classe mitjana a escala mundial pel seu impacte, no només sobre els hàbits de vida i de consum, sinó també sobre la creació de llocs de treball vinculada a una major capacitat de consum d'una part de la població; encara queda molt per fer en aquesta línia si hem de fer cas a les dades de l'Informe, que adopta com definició de classe mitja les llars que "en termes de la paritat del poder adquisitiu, gasten entre 10 i 100 dòlars dels Estats Units per persona i dia", i amb aquest criteri "la classe mitjana representa el 28 per cent de la població mundial, el que significa que els pobres encara representen el 70 per cent i els rics el 2 per cent". Respecte a Espanya, amb dades de l'Informe de 2013, es posa de manifest la important disminució dels ingressos en moltes llars espanyols i l'augment de la tensió social, emfatitzant-se que el nostre país ha de posar l'ocupació "al mateix nivell de rellevància que la resta d'objectius macroeconòmics".

En fi, i a manera de síntesis, per a l'Informe, l'augment de la desigualtat és una seriosa amenaça per a la justícia social, ja que les bones notícies sobre disminució de la pobresa i increment del percentatge de població de classe mitjana a escala mundial queden enfosquides per l'increment de les desigualtats entre els països i al seu interior, desigualtats que adquireixen una importància superior en l'àmbit laboral perquè el seu augment ha anat acompanyat "d'un creixent desvinculació dels ingressos i la productivitat que ha ocasionat una distorsió dels incentius econòmics". La desigualtat pot arribar a implicar la vulneració dels drets econòmics i socials de moltes persones que només viuen de la seva força de treball, i per això l'OIT alerti novament sobre l'impacte negatiu per a la democràcia d'aquest increment, i que plantegi que en la seva agenda de treball aquesta qüestió ha de tenir un paper de primera importància, "doncs les causes i conseqüències de l'augment de la desigualtat són aspectes centrals del món del treball".