Trenta-cinc anys porten junts Unió i Convergència. És un matrimoni de conveniències atès que els primers sense els segons no són res i els segons sense els primers fins avui no tenen marca acreditada entre les grans famílies ideològiques. Aquesta fórmula de coalició els ha donat molts èxits fins al punt que CiU ha guanyat totes les eleccions catalanes. Llevat de l'etapa del tripartit, l'actual federació s'ha convertit en una autèntica oficina de col·locació. No es mou una pedra a Catalunya que des de CiU no ho sàpiguen. Això sí, sempre embolcallats amb la senyera.
Fa pocs dies vaig dinar a Canet d'Adri amb un exconseller d'ERC, avui apartat de la vida política, i em comentava que en els seus anys en el govern qualsevol visita que rebia manifestava que calia comunicar-ho a la gent de CiU. Segur que hi estan d'acord? Doncs si els d'en Mas ho veuen bé, endavant. En definitiva, primer Pujol i més tard Mas a Barcelona i Duran al llarg d'aquests darrers temps a Madrid han estat autèntics poders que han repartit un munt de càrrecs públics a qualsevol institució d'aquí o d'allà.
En èpoques d'amplíssimes majories absolutes de CiU de tant en tant es produïen petites picabaralles en ajuntaments o en el govern. Sempre sorgien a l'hora de repartir-se el tall de meló. Però tot plegat eren petites tamborinades i escampaven quan intervenien Pujol o Duran.
Però ara la situació està canviant radicalment. Qualsevol assalariat de Convergència s'atreveix a dir les mil pestes del líder d'UDC. Sembla com si fos el culpable de la davallada que pronostiquen totes les enquestes, quan això és totalment injust. Els menypreus van omplint un sac que en qualsevol moment pot esparracar-se. I immediatament si això passés s'encendrien tots els llums d'alarma. Ni els més pessimistes pronostiquen el trencament de la federació atès que encara tots tenen el cul en cadires ben empelfades. Però compte que els errors de CiU han estat tan importants des de la manifestació de l'Onze de Setembre que en un futur proper poden veure's abocats als bancs de l'oposició del Parlament de Catalunya.
La davallada de CiU l'aprofita ERC, que és qui de debò té la marca independentista. Si continua el mateix ritme i el mateix escenari per primera vegada d'ençà de la guerra civil els republicans guanyarien unes eleccions a casa nostra i ho podrien fer amb una cinquantena de diputats, quelcom impensable només fa mig any.
Oriol Junqueras ho sap i calcula molt bé la seva estratègia mentre CiU perd suports a gabadals. L'eina que ha representat la federació nacionalista a Catalunya pot deixar ben aviat de ser necessària si passa a l'oposició. I podria ser en aquest moment quan els líders d'ambdós partits es plantegessin una ruptura pactada perquè l'escenari polític de Catalunya canviarà de dalt a baix. Unió només podria embrancar-se en una carrera en solitari si Duran continua al capdavant del partit. Si no fos així, l'opa dels convergents estaria garantida. I Convergència no té cap líder sòlid capaç de substituir un Mas que avui només rep els aplaudiments dels d'ERC, que continuen aguantant les graelles en què el president es rosteix cada dia una mica més. Això sí, els Rull, Puig, Corominas i Homs són incapaços de veure la realitat i continuen de llepacrestes del president.
En pocs mesos podrem comprovar com el panorama polític català canviarà substancialment i no és descartable en absolut que qui ha donat estabilitat al país durant trenta anys sigui d'ara endavant una coalició innecessària pels reptes de futur.
