Ahir a l'escenari institucional solemne del Parlament de Catalunya es van reunir una part dels grups polítics catalans amb i sense representació parlamentària, i representants d'organitzacions socials que van dels sindicats UGT i CCOO i les patronals de la petita i mitjana empresa (però no la gran patronal, Foment del Treball) i les cambres de comerç, fins associacions d'una identitat tan inequívoca com l'ANC o Òmnium Cultural. Totes elles per mostrar la seva adhesió a un Pacte Nacional pel Dret a Decidir el contingut del qual, a l'aguait que el veterà polític Joan Rigol n'elabori una declaració, es resumeix de moment en el seu propi nom: els assistents estan a favor que se celebri una consulta en la qual els catalans puguin decidir el futur institucional de Catalunya. Dit clarament: si ha de continuar formant part de l'Estat espanyol o no. No hi ha garanties que tots els reunits estiguessin d'acord a fer aquest pas: les cambres de comerç demanen diàleg i que Catalunya romangui a la UE, mentre els sindicats van criticar la «poca transparència», alhora que l'ANC reclama celebrar la consulta «amb la major brevetat possible». La fotografia de la trobada i la llista d'adherents tenen, ara mateix, el valor de sumar força al missatge que Artur Mas adreçarà al president del govern espanyol demanant-li que faci possible la celebració de la consulta en un marc de legalitat espanyola, per alguna de les vies en el seu moment estudiades per l'Institut d'Estudis Autonòmics. Quan el rebi, Mariano Rajoy haurà de valorar que darrere de la missiva no hi ha només Artur Mas i la seva minoria de govern, disminuïda en les darreres eleccions, sinó una notable representació del Parlament i parts essencials de la societat catalana. Això no garanteix una resposta afirmativa, però són fets que no pot menystenir.
