27 de juny de 2013
27.06.2013
Diari de Girona

Segle VI aC

27.06.2013 | 00:00
Àngel de Vega
«A darrera vegada que a l'Estat espanyol hi va haver legalitat i estat de dret, hi va haver la República.»

 
Segle VI aC

«Quan parlem alegrement de Països Catalans crec que hauríem d'anar molt en compte, perquè un país és català abans que res quan la gent que hi viu se sent catalana»

D'una banda, tindríem que les coses passen una rere l'altra, per exemple, abans de ser el PP, aquest partit es va dir Alianza Popular, que va ser una formació política que va fundar Fraga Iribarne. Però, abans que Fraga pogués fundar-lo es va haver de morir Franco. Per què? Doncs perquè en vida del general els partits no estaven permesos; ni els partits, ni la democràcia, ni la política, ni la Generalitat, ni res de res. O sigui, si ara hi ha el PP, és perquè abans va existir Alianza Popular, i perquè abans Fraga Iribarne va ser ambaixador i ministre franquista de Franco. I abans d'això, la darrera vegada que a l'Estat espanyol hi va haver legalitat i estat de dret, hi va haver la República.

D'altra banda, tindríem les llengües que es parlen en el que avui seria l'antic imperi romà. Si agafem un mapa de les llengües d'Europa, tenim el portuguès, el gallec, el castellà, el basc (que va per lliure perquè és anterior al llatí), el català, l'occità, el sard, el cors, el francoprovençal, el francès, el bretó, l'italià (i totes les seves variants dialectals), el romanès, etc. I m'oblido d'un munt de les que hi ha. Però el que volia dir és que abans que aquestes llengües es formessin (cadascuna diferent de les altres, però totes compartint una arrel comuna) hi havia el llatí dels romans. O sigui, fa 2013 anys, allà on se situa el naixement de Jesús de Nazaret, hi ha la frontera entre el que és l'abans de Crist (aC) i el després de Crist (dC).

En aquest sentit, argumentar que una variant dialectal del català, com és el valencià, ja s'escrivia durant el segle VI abans de Crist (aC), és, a més d'una animalada com una catedral, la prova d'una ignorància majúscula. És més, és difícil que un simple analfabet, incapaç de poder llegir i escriure, digui una poca-soltada d'aquest calibre. Ara bé, que un partit com el PP de València digui una rucada tan gran i es quedi tan ample obeeix simplement (a més d'una manca total de vergonya i d'escrúpols de cap mena) a un benefici polític clar i evident a l'hora de negar el que les universitats i els lingüistes de tot el món diuen i ensenyen, o sigui, que el valencià és un dialecte del català i que la nostra llengua, com totes les llengües romàniques, prové del llatí.

Ara bé, per què aquesta gent obté un benefici polític en forma d'escons parlamentaris i fins i tot de governs locals, diputacions, Govern autonòmic o central dient bajanades com aquesta? Doncs, simplement, perquè a les províncies de Castelló de la Plana, València i Alacant aquesta mena de discurs demencial dóna vots, escons i poder. Així de clar. Cal entendre d'una vegada per totes que a la Comunitat Valenciana la majoria la té el PP i aquest discurs delirant sobre l'origen iber del valencià. M'entenen? O sigui, cada vegada que aquella gent diu barrabassades com aquesta hi ha una majoria de l'electorat valencià que aplaudeix. Cal dir que en aquelles terres encara hi ha gent del món de la cultura (o persones que no s'ha begut l'enteniment) que els cau la cara de vergonya quan llegeixen o senten dir animalades com aquestes. Però, a l'hora d'anar a votar, i això en totes les eleccions, guanya el partit que diu aquesta mena de pallassades. Per tant, hem d'entendre que l'electorat d'aquella comunitat està d'acord no només amb la manera de fer d'un partit que té casos de corrupció a cada cantonada, sinó que a més diu unes bestieses lingüístiques de l'alçada d'un campanar.  

Ara bé, la pregunta potser seria per què? Crec, personalment, a risc d'equivocar-me, que en aquella comunitat autònoma s'aplica la frase o la idea "abans moros que catalans". I no s'hi pot fer gaire res, perquè vistos els resultats electorals i de quin partit governa a tots els nivells administratius, aquesta seria la idea més votada, la majoritària. I és fotut d'admetre, però malauradament és així. O sigui, hi ha una manera de sentir-se, de ser, de negació, de no voler saber res amb el territori que tenen al nord i la llengua que s'hi parla. Ras i curt: són o almenys voten majoritàriament un partit nacionalista espanyol radical com el PP per contraposició al nacionalisme català i a l'idioma català. I a partir d'aquí, i sense cap vergonya, aplaudeixen qualsevol rucada lingüística que es pugui eructar des del partit que els governa.

Per tant, quan parlem alegrement de Països Catalans crec que hauríem d'anar molt en compte, perquè un país és català abans que res quan la gent que hi viu se sent catalana. O sigui, amb aquest panorama tan desolador podem dir que els valencians se senten catalans? Pel que voten, i pel que diu el partit que voten en una gran majoria, jo diria que no. Tenim el cas contrari a la Catalunya Nord, com a mínim fins a Perpinyà. Però em temo que la identitat catalana està molt lligada a un equip de rugbi concret i a una moda de retorn a les arrels dintre d'una França monolítica. Per tant, i resumint, deixem tranquils els valencians i el seu autoodi lingüístic que provoca episodis hilarants com aquest d'escrits en valencià del segle VI aC.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook