El Fòrum Impulsa, que va néixer fa quatre anys i que ha crescut amb l'empenta del talent singular de l'empresari Josep Lagares i la feina de gent valuosa com Salvador Maneu, ha aconseguit convertir-se en un referent per propel·lir talent jove. Les seves primeres passes han coincidit amb un moment devastador per a la societat i en especial per a la societat jove. Però això, més que un problema, és una virtut, perquè plataformes d'aquestes característiques són les que han de contribuir a mostrar l'enorme potencial dels joves compromesos amb la seva societat, amb les idees i amb les passions. Però qui hauria de dir que el Fòrum Impulsa, que naixia des de la Fundació Príncep de Girona, arribaria un moment que el seu mecenes -aquesta Fundació- s'acabaria convertint en un fre i en un veritable problema que coartaria la seva progressió? La terrorífica imatge que té la Casa Reial s'ha convertit en una difícil carta de presentació. És complicat abanderar una sèrie de valors quan la institució monàrquica espanyola en els últims temps s'ha distingit per trepitjar-ne molts. Aquest Fòrum va néixer amb la dificultat d'obrir-se als joves quan, en realitat, ha estat físicament hermètic per a la societat que l'acull. La presència del Príncep crea una mena de teló d'acer amb Girona. Les mesures de seguretat bunqueritzen l'espai físic (fira i auditori) i també l'espai humà, convertint-lo en un muntatge aliè a la ciutat. El Fòrum Impulsa té enormes potencialitats i és una impagable plataforma per a l'hereu de la corona espanyola. Però Felip de Borbó s'hauria de plantejar quedar-se en un segon terme, i limitar la seva presència a una ràpida inauguració, per deixar que el Fòrum faci camí amb codis joves, moderns i, sobretot, fora del búnquer. Seria generós per part seva apartar-se'n. És clar que no és cap secret que la Fundació Príncep de Girona -que la resta de l'any és intranscendent a la ciutat-, va néixer per la necessitat de situar l'hereu de la corona a Catalunya.
