29 de juny de 2013
29.06.2013

El primer bany

29.06.2013 | 00:00

EA en Manel Mir; tossenc de pro.

l primer bany té per a mi el regust de les nous verdes que donen color a la ratafia, i les espècies aromàtiques que la tonifiquen. El primer bany té per a mi la sentor de les herbes oloroses que emanen dels marges revellits de Vila Vella. Com el ressò d'una vella tonada carneriana:
Menta, farigola, ruda i romaní
una vella, vella com un pergamíÉ
Mitja tarda. L'aigua és freda. La primera embrazida es pot resisitir. El ventet, encara més fred, em convida a capbussar-me-hi cor-què-vols. L'aigua és freda. I cristal·lina. La mar, d'ones suaus; el reflex d'un cel d'atzur en aquelles aigües tonificants; la sorra granelluda de la Platja Gran; tot plegat corrobora la veracitat d'un reportatge de la revista National Geographic que, més enllà de comparacions banals i eixorques, situa la platja de Tossa entre les vint-i-cinc millors platges del món.
No és només la platja. És el paisatge harmònic, inigualable, copsat per milers de pinzells i dotzenes de poetes. I darrerament, per l'ull màgic de Ricardo Spila; el do secular de mare natura i el treball centenari de persones innominades que han fet possible el màgic conglomerat de pedres color d'aram i el farell entranyable i la munió de cases blanques arredossades entorn d'una església d'amagada bellesa. Una vila, al capdavall, emplaçada en un singular paratge. Vint-i-tres quilòmetres de Costa Brava.
El primer capbussó té per a mi una data indefinida. La segona quinzena de juny. Indefinida i precisa: Entre sant Joan i sant Pere. En aquest encavallament primavera-estiu, sorgeix un gran nombre de festes. Populars i religioses. Lúdiques i marineres. Lligades al calendari gregorià. En una relectura cristiana dels mites ancestrals. Un tast ple de suggestions a l'extraordinari programa de la Festa Major d'estiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook