Tots els analistes polítics correboren allò que diuen les enquestes: estem davant d'un canvi de cicle polític. Més de trenta anys amb les mateixes cares ha portat un cansament en l'electorat que, amanit amb la crisi econòmica, ha desembocat en un malestar generalitzat amb molts sectors de la societat. Així per primera vegada s'apropa la fi del bipartidisme a l'Estat espanyol. El PP i el PSOE perden vots a gabadals. Els primers, esquitxats pel cas Bàrcenas, i els segons, amb una profunda crisi de lideratge, ja no representen cap mena d'il·lusió per a molts milers d'espanyols. Ambdós partits han patit la baixa de centenars d'afiliats que discrepen obertament de com les direccions aborden la problemàtica que els afecta. El PP es perd en un mar de declaracions i continua sense afrontar de debò el càncer que li representa l'extresorer del partit. Fa ja massa mesos que aquest cas i el del Gürtel són portada dels diaris. I això fa molt de mal. D'altra banda, Rubalcaba té fronts oberts a Catalunya, Andalusia i Galícia, la qual cosa lesiona els interessos d'un PSOE en versió estatal. La crisi del model actual beneficiarà els comunistes de Cayo Lara i la populista Rosa Díez. Aquestes formacions poden situar a les Corts espanyols una seixantena de diputats, la qual cosa era impensable fa només uns mesos. Amb aquest panorama la governació serà pràcticament impossible i això sense comptar que algun mediàtic pugui presentar una plataforma a l'estil de l'italià Beppe Grillo. En aquest sentit ja han sorgit dos noms que demoscòpicament podrien gaudir d'un cert èxit. Per un costat el jutge Baltasar Garzón i per l'altre, l'expresident de Cantàbria Miguel Ángel Revilla. Ambdós han encetat una campanya personal i al darrere ja tenen sectors importants per tal d'encetar una aventura d'aquestes característiques. A Catalunya en aquests moments no existeix aquest bipartidisme. Però per primera vegada a la història CiU s'ensorra i sorgeix amb molta força ERC, la qual cosa preocupa a casa nostra, sobretot als banquers i als empresaris. Avui els republicans són una incògnita, però l'estratègia de Mas els ha situat en primera línia. Però al costat dels convergents, també perden pistonada el PSC i el PPC. Els socialistes passaran en quatre anys de governar la Generalitat a ser una formació residual en el Parlament. I no només això, veuran com perden la majoria d'ajuntaments en les properes eleccions municipals, on tindran moltes dificultats per formalitzar candidatures. I per la seva banda els populars veuen com els Ciutadans d'Albert Rivera amb el seu discurs anticatalanista els poden avançar al llarg dels propers mesos. A diferència de l'Estat a Catalunya no es té en compte la possibilitat de cap nova formació política i la gran incònita es veure com es mou ERC al llarg de la present legislatura i si és capaç de llançar un discurs regeneracionista que la situï en aquesta centralitat que fins avui havia protagonitzat CiU.
