L'era del descrèdit

Vivim en la societat del descrèdit. La saturació de dades que patim en plena era digital ens ha portat a igualar mentalment a la baixa la veracitat de la informació que ens arriba per múltiples vies: els mitjans de comunicació, els webs i les xarxes socials, i també les converses amb familiars, amics i companys de feina o estudis. Els autors d'informes i anàlisis, en especial si són de naturalesa econòmica o sociocultural, han de lluitar ara contra la presumpció de falsedat. O, com a mínim, contra la sospita de manipulació tendenciosa. Amb sort, qualsevol resultat d'aquest tipus que arribi a l'opinió pública, per sòlid que sigui el mètode que s'ha fet servir per obtenir-lo, serà relativitzat d'immediat. Moltes altres vegades, les conclusions són discutides sense matisos i els investigadors, qüestionats en la seva professionalitat. La situació s'està agreujant fins a tal punt que ja no se'n lliuren ni els treballs científics -mèdics, químics, etc.-, tractats sovint pels profans amb la lleugeresa amb què es despatxen les enquestes polítiques. Els beneficis derivats del dubte metòdic són abundants, però hauríem d'evitar que la malfiança ho contaminés tot.