Fot-li!, que és un jubilat

JESÚS PLANAS I JORDI. GIRONA.

La rivalitat Tarragona-Reus ve de lluny, concretament de l'època de les guerres carlines. Aquesta situació ha generat expressions populars que han arribat fins als nostres dies. Segurament la més coneguda és la que diu "Fot-li!, que és de Reus". Aquesta màxima la fan servir molt els tarragonins quan volen dirigir-se a algú amb ànim ofensiu i sense mirar prim.

Darrerament, a l'Ajuntament de Girona, l'equip de govern de CiU sembla que ha encunyat una altra dita, "Fot-li!, que és un jubilat", que pel fet de ser més moderna, no és pas menys contundent. Això almenys és el que pensa la gent gran del Barri Vell, als qui acaben de treure l'autobús de la línia 11 que utilitzaven per anar al metge i al casal. El regidor de mobilitat Joan Alcalà, en declaracions a Diari de Girona, deia l'altre dia que no ens preocupem, que el 2014 l'Ajuntament posarà en marxa una nova línia exclussiva del Barri Vell. Per anar a on? Sr. Alcalà, cal deixar el Barri Vell un any o més sense autobús? Per què no esperaven a treure la línia 11 quan tinguessin a punt el nou servei ? Cada any la línia 11 tancava per vacances tot el mes d'agost. Per què no guanyaven temps i esperaven a carregar-se el bus del Barri Vell a 31 de juliol? A què s'ha degut la urgència d'eliminar les quatre parades a 30 de juny?

Senyors de l'Ajuntament, carpe diem!, els jubilats viuen al dia i és avui que han d'anar al metge i no poden esperar que vostès, molt em temo que per raons electorals, posin en marxa la nova línia de bus uns mesos abans de les eleccions. Una nova línia que, per cert, tenint el mateix recorregut, no sabem per què, no tindrà cap dels inconvenients que vostès veuen ara a la L-11.

Tricentenari

i el Mas Moragues

Toni Strubell i Trueta. Sant Feliu de Guíxols.

La ciutat de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han anunciat els seus plans i pressupostos per a la celebració d'importants actes i iniciatives al voltant del Tricentenari de 1714. La gran majoria d'aquestes iniciatives tindran Barcelona com a marc d'actuació, la qual cosa té la seva lògica. El que no té gens de lògica és que a Girona ens quedem de braços creuats i no hi fem res.

Recordem que tenim a les comarques gironines la casa natal d'una de les figures considerades més representatives de tota la Guerra de Successió, la del general Moragues. Penso que a qualsevol país d'Europa amb dos grams d'autoestima i sentiment per la història, s'haurien fet passos per conservar els equivalents del Mas Moragues de Sant Hilari Sacalm.

En la passada legislatura, vaig fer aprovar, amb el suport de tots els grups menys PP i C's, una moció en aquest sentit al Parlament de Catalunya. Ara és el moment que la Generalitat, l'Ajuntament de Sant Hilari i la Diputació prenguin cartes en l'assumpte. No pot ser que la casa natal de Moragues sigui un magatzem d'eines. No podem deixar passar el 2014 a Girona sense assegurar la preservació d'un edifici que les futures generacions sabran valorar com a important lloc de la memòria a les nostres comarques.

Bus del Barri Vell:

Quin centre cívic?

Quin autobús?

RODRIGO CALVELO HERNÁNDEZ. GIRONA.

Amb el títol "Aquest estiu viu Centres Cívics", a mitjans de juny, la Xarxa de Centres Cívics de Girona ha editat un petit llibret de vint pàgines en què detalla totes les activitats lúdiques i culturals que tindran lloc a la ciutat des del 22 de juny fins al 14 de setembre. A la contraportada d'aquest opuscle hi ha la relació de tots els centres cívics que tenim, concretament, vuit. Crida l'atenció, per la novetat, el darrer centre de la llista, el Centre Cívic del Barri Vell, que curiosament no organitza cap activitat en tot l'estiu. La raó és molt simple, aquest centre no existeix, està en construcció. El mateix regidor de Serveis Socials, Eduard Berloso, fixava en la seva participació en l'assemblea de Jubilats del Barri Vell-Mercadal, el passat 1 de juliol, la data de la seva inauguració a la tardor, finals de setembre o començaments d'octubre.

Però l'atreviment, la incompetència o la descoordinació de l'Ajuntament no s'acaba aquí. No en tenen prou d'anunciar un centre cívic que no existeix, sinó que gosen aconsellar, també a la contraportada de l'opuscle "Viu Centres Cívics", com es pot accedir a aquest centre, que estarà situat al carrer Cort Reial, 7. Segons el llibret de la Xarxa de Centres Cívics de Girona es podrà anar a l'antic conservatori de música agafant la línia 11 del bus urbà que acaben de suprimir aquest passat 30 de juny. Senyor Puigdemont, això no és seriós. No delegui tant i centri's una mica més en la seva feina a l'Ajuntament, posi una mica d'ordre, que aquí ja comença a haver-hi massa coses que grinyolen.

Vergonya i qualitat

Xavier Serra Besalú. GIRONA.

Aquests darrers dies he agafat sovint els trens Avant que van de Girona a Barcelona Sants. És un servei prou digne i eficient, i no hi estava acostumat amb la Renfe. Ja es veu que, amb diners, es poden anar ajustant algunes coses, almenys per aquestes terres.

Amb tot, i encara que no sóc pas massa "tiquis miquis" i comprenc que potser el personal de cabina ve de Madrid o d'algun altre racó de la Península, com sol passar amb les tripulacions dels avions o vaixells internacionals, penso que caldria tenir més cura de la qualitat de certs serveis... Per exemple, a nivell comunicatiu. Els anuncis es poden fer en castellà, anglès, etc., ara bé, no es pot destrossar una llengua en un servei públic. Els caps han de preveure solucions: comprovar la capacitació del locutor, disposar de pistes d'àudio correctament enregistrades, cursos de fonètica, etc.

No els parlo pas dels pronoms febles o dels temps verbals...: en aquestes dies m'he avergonyit del que sentia i que volia semblar francès, anglès o català. En més d'una i de dues ocasions la gent del vagó es petava de riure, no pas per mala llet sinó "de llàstima". Els estalvio les opinions.

Algú té present la imatge que es dóna quan vas a 249 km/h -com en aquest moment anem- i la tripulació no sap explicar que estem arribant i que no s'oblidin els equipatges? No ho entenia ni jo, acostumat a treballar en diverses llengües, amb immigrants, etc.

No vull passar més vergonya..., i no és pas nacionalisme, sinó sentit del ridícul. Molts alumnes del meu Institut podrien enregistrar millor en castellà, català, francès i anglès, almenys mentre els Avant/AVE passen per la nostra Catalunya.

La televisió de CiU

María Palacios. Girona.

TV3 s'ha situat al centre de la polèmica amb la seva retransmissió maratoniana durant sis hores d'un concert dels partidaris de separar-se d'Espanya. Un dels principis elementals d'una democràcia és que els mitjans públics siguin políticament imparcials, entre altres motius perquè aquells que els paguem amb els nostres impostos som ciutadans de totes les tendències ideològiques. Però a Catalunya són utilitzats sense cap mena d'esforç per dissimular-ho al servei d'una ideologia determinada. No ens enga?nyem: TV3 no és una televisió realment pública. S'ha convertit en la televisió privada d'un partit, de CiU, que li paguem entre tots.

En la carta al director "Agraeixo en nom seu", publicada dijous, es va ometre per error l'agraïment al personal de l'ICO, el Servei d'Oncolgia Mèdica i UFISS i el Consultori Local de Quart.