És curiós perquè aquest tipus de premis els donen sempre quan ja ets molt gran", feia broma ahir Francesc Torres Monsó al seu estudi, on admetia, però, que li havia agradat la distinció. El sentit de l'humor és precisament un dels trets característics de la personalitat de Torres Monsó, un artista amb obres emblemàtiques a la ciutat de Girona, com ara les Lletres toves de la Plaça Pompeu Fabra, o el Llapis de l'Institut Santiago Sobrequés, dues peces que segons el jurat que li ha concedit el guardó "recreen de forma singular la corporeïtat i el món de l'objecte".

Els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat els decideix el plenari del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA), que en el cas de Torres Monsó l'ha volgut distingir perquè "amb la seva dilatada trajectòria, exemplifica la problemàtica de l'escultura durant la segona meitat del segle XX". A més, el jurat ressalta que "el seu pas per París als anys cinquanta i per Londres als seixanta li dóna una visió internacional de l'art, del context històric i de l'humanisme de postguerra". Igualment, subratlla que la seva obra "confronta amb audàcia creativa els interrogants de la condició humana, des del més íntim al més universal".

En definitiva, el CONCA distingeix la brillant i llarga trajectòria artística de Francesc Torres Monsó, que fa setanta anys que està en actiu, i durant els quals ha demostrat una creativitat, una sensibilitat, una versatilitat i un rigor a l'abast de molt pocs. Adscrit segons les èpoques a moviments com el cubisme constructiu, l'informalisme, el pop art, el neodadaisme o l'art conceptual, l'escultor gironí no ha volgut mai sentir-se encasellat i per això ha anat evolucionant en funció de la seva observació de la realitat que l'envolta, un dels elements clau de la seva obra. El guardó, certament, podia haver arribat molt abans, perquè fa molt temps que Torres Monsó té fets els mèrits necessaris per a aquest reconeixement, però malgrat el retard, benvingut sigui; és del tot merescut.