Arran d'algunes dades recents (per exemple, el descens de l'atur registrat el juny) o de certs anuncis governamentals (Montoro ha anunciat que l'economia creixerà a partir d'aquest estiu), s'ha començat a difondre que l'economia espanyola estaria millorant o, almenys, tocant fons. És així?
Si no hi ha rebrots greus en la crisi de deute de l'eurozona (i si Bernanke no abandona ràpidament la seva política d'expansió monetària; i si la Xina no entra en recessió durant l'any que ve; i siÉ ja veuen que hi ha molts "i si"), l'economia espanyola podria tenir taxes de creixement inferiors a l'1% en els pròxims 18 mesos. Conseqüència: a aquests nivells, no es crea ocupació neta.
Però, fins i tot, les dades aparentment bones (com l'"històric" descens de l'atur el juny) no ho són tant. Si es furga, s'observa que: s'han signat 100.000 contractes menys que el juny de 2012; del total, mai havia estat tan baixa la taxa d'indefinits (6,84%) i el nombre de persones que cobren el subsidi d'atur és 20 punts inferior al de fa cinc anysÉ per la qual cosa força aturats no apareixen a les llistes (als quals han d'afegir-se aquells que han emigrat en els últims mesos).
Per si no n'hi hagués prou, la banca encara ha de pair la meitat del risc exposat al totxo (per la qual cosa el crèdit ni hi és ni se l'espera) i la caiguda del preu dels pisos es prolongarà (encara que, en algunes zones, la depreciació d'immobles arriba al 50%). D'aquest panorama se salven les exportacions i que els agents privats es desendeuten, la qual cosa no succeeix amb les nostres administracions (fins al punt que el deute arribarà al 100% del PIB el 2014). Així que pot ser que toquem fons, però no hi ha una bombolla creditícia a la llunyania.
Cal millorar d'una altra manera, via reformes i productivitat. Però, als nostres polítics, no els agrada.
