Cartes

Dolors Codina Pujol. Girona.

Dijous passat a la tarda, tornant de passejar per la Vall de Sant Daniel, el meu gosset se'm va escapar i va anar a parar a una zona embardissada, en un terreny emboscat i sense camins al qual jo no podia accedir de cap manera. El gos va quedar enganxat amb la corretja i no podia sortir-ne. Gràcies als dos agents de la Policia Municipal i als bombers que van rescatar el meu gos. Sense la seva ajuda, el gos no se n'hauria sortit per la meva incapacitat de salvar-lo. Gràcies de tot cor.

Només falten dos anys...

Natalia Quesada Martí. Girona.

Teatre de Municipal. Música d'Auditori. Cinema de multicinemes. Salut de Clínica Bofill. Tren d'AVE. Transport públic escàs i anar suprimint. Ensenyament com a mínim concertat. Taxes per justícia. Política social inexistent. Oci planificat, beneficiant els de sempre. Fullets de programació estiuenca buits de contingut cultural real. Girona de postal. Girona gairebé en estat poli?cial. Girona que es mira el melic i no té en consideració qui lluita per sobreviure dia a dia. Senyors de l'Ajuntament, d'aquí a dos anys, si encara hi ha alguna cosa semblant a la democràcia, veurem què passa. Sou molt poderosos, però nosaltres som més nombrosos.

Mala educació humana

Cati Babot Artigas. Banyoles.

A casa tenim la sort de tenir un gos anomanat "Noi". En "Noi" és un creuat de talla mitjana, molt sociable, adoptat d'una gossera, i ens demostra cada dia el seu agraïment amb els seus jocs, saltirons i cops de cua. Hem hagut d'ensenyar-li com esperàvem que fos el seu comportament dins i fora la seva nova llar. Els seus drets i els seus deures, amb premis i limitacions. Quan el trec a passejar per la ciutat o al camp, que és molt sovint, sé que em trobaré a gent a qui no agraden els gossos i ho entenc i respecto. Però el que no puc entendre de part d'aquesta gent és que n'hi hagi que inclús s'atreveix a amenaçar i dir paraules grolleres envers l'animal, totalment injustificables. Si surt publicat aquest escrit, aprofito per donar un consell instructiu a totes aquestes persones: que observin el comportament del món animal i veuran les seves regles d'urbanitat. Segur que entendran que el seu comportament humà deixa molt a desitjar.

Dia Mundial de la Població

Montserrat Guardiola Rovira. Girona

El dia 11 de juliol està assenyalat com a Dia Mundial de la Població. I ens preguntem amb quin pretext li assignen aquesta Diada, quina reflexió ens cal fer. Existeix tanta diversitat de cultures, d'estabilitat econòmica, de mitjans humans pel creixement en el nostre món, que es fa difícil aconseguir pau i benestar. La desigualtat ens ve com a conseqüència del daltabaix de la potència laboral per inestabilitat en l'economia, per l'explo?tació als menys afavorits, i per l'egoisme personal i col·lectiu que s'ha estès en desmesura. El toc d'alerta que se'ns dóna en l'àmbit mundial ens posa atents per sentir-nos tots implicats. La desigualtat és difícil d'entendre en un camp tan ample com és la nostra població, però fugim dels alarmistes com el britànic David Attendorough, que parla d'una plaga d'humans sobre la Terra i aconsella regular el creixement. Ens tira més passar-nos a la part sensata que ens presenta dos països ben coneguts, l'Índia i Xina, que amb un alt grau de població no deixen de créixer en potència econòmica.

El contrast és evident, la part de població mundial amb més facilitats pel desenvolupament està posant dificultats per aconseguir progrés. És possible que el toc del dia 11 de juliol sigui perquè siguem conscients que el món trasbalsat en què vivim no permet que uns disfrutin de tot confort i altres visquin en la misèria, com si la naturalesa no tingués capacitat, ben organitzada, de satisfer tota la població. L'ésser humà te una dignitat profunda, intrínseca, no condicionada, que cal respectar i afavorir si volem pau. Els debats marcats amb interessos polítics o personals ens aparten de la raó. Que important ens és repassar els Drets Humans per aconseguir la comprensió i el bon tarannà. Una de les cèl·lules importants en la vida social és la família, entitat que sovint menystenim. La unió del sexe amb l'amor crea un vincle, una estructura que anomenem matrimoni per la projecció de futur que té portant fills al món. És el pont necessari si tenim en compte la responsabilitat que adquirim per transmetre als nouvinguts els valors ètics que s'aniran desenvolupant durant el procés de creixement en edat. La cultura actual en alguns països ens porta al menyspreu de tot el que representa responsabilitat col·lectiva i ens fa insolidaris. Tots som conscients que identificar-nos en problemes socials és costós, però si volem un món estable ens cal reflexionar. Són lloables els grups de voluntaris que s'organitzen arreu del planeta per millorar situacions de tot tipus.