Un guàrdia de la presó nord-americana de Guantánamo ha dit que els presos estan en vaga de fam per cridar l'atenció. Clar. Criden l'atenció, però de seguida ens crida qualsevol distracció perquè és molt incòmode mantenir l'alerta sobre un lloc on la llibertat que il·lumina a Occident produeix una ombra tan negra com la de Corea del Nord, Xina o aquesta Cuba que presta el terra a aquesta infàmia on penen, des de fa 10 anys, 166 persones, moltes d'elles sense càrrecs i 86 amb permís per anar-se'n sense que ningú les alliberi. De tots, 151 són considerats "de baix valor". Baix valor humà per tractar-se de terroristes fanatitzats irrecuperables? No, poca coses que no estan a l'altura terrorista de l'enemic que els empresona.
Guantánamo és un llimbs legal on no es respecten les lleis però sí la fe. Normal, el llimbs és un lloc imaginari de la religió (valgui la repetició i disculpi's la rima). Els deixen resar a les hores indicades i en la direcció correcta. Quan arribi el ramadà, de dejuni per als musulmans, els alimentaran a la força però després del vespre perquè, quan morin, puguin beure en rius de llet i mel. Els carcellers són fanàtics de la religió, sigui quina sigui. Als EUA el més mal vist és algú que no confiï en Déu.
Per alimentar-los han inventat una cadira especial, una trona per a vaguistes, dissenyada perquè els nutrients entrin, a la força i per la gravetat, directament fins a l'estómac per mitjà d'un tub. Hi ha una llarga tradició de rebentar vagues en nom de la llibertat. Per estar presos, tenen una assistència sanitària millor que la de diversos milions de nord-americans que gaudeixen del privilegi de la llibertat de pagar una medicina molt cara però terriblement ineficaç i que pot presumir de gens igualitària. Ja estem distraient-nos amb la sanitat, perquè ens afectarà de seguida i perquè és difícil sostenir l'atenció.
