Cimadal

d'aquest país tan nostre

Dídac Faig. "Salms del Cimadal"

En Dídac Faig acaba de publicar un nou llibre de poesies. El mateix títol de Salms del Cimadal és ja una llicència poètica. I què? El seu art se la pot permetre. El poema que, de fet, dóna nom al llibre és el "Salm de vespres", autèntica elegia, ditirambe contra la guerra. I un clam per a la pau. A manera de subtítol, una dedicatòria: Poemes a la Mare de Déu del Mont. Cinquanta-quatre composicions. Desiguals. Un pròleg literari de l'amic Jordi Pla de Figueres. Amb una presentació de l'autor. L'epíleg és una joguinosa pregària: Oh estel del Mont i el Pla, / el cel us abraçà / amb tota l'estelada.

La terra va cantar / i el mar s'hi va ajuntar: Salve, Mare estimada

En Dídac es nodreix, bucòlicament, de la flora i la fauna que envolta el Santuari, amb algun regust d'alta poesia. No pot defugir l'influx de Verdaguer. Presència permanent dalt del cim -cimadal- del Poeta de Folgueroles. El seu millor sonet, el dedicat al "Bronze de Mn. Cinto al Santuari del Mont", un títol ben suggestiu. Sonets? Pocs i bons que, juntament amb el "Monestir desolat (el de Sous)" i "Cinglera, mur i cor", forma un tríptic d'esperança. Juntament amb de "Nadal del mil·lenari"; tres tríptics més en una pregària silent amb una música de fons: el fresseig dels arbres i el cant dels ocells.

Tot és ple de reminiscències verdaguerianes. Rossinyols, caderneres, mallerengues, pinsans i gafarrons, gaigs, pardals, tudons; guatlles i perdius, falcions i merlots. I l'aliga majestuosa. Els ocells que volen pel cel. Plantes oloroses. I els animals que s'arrosseguen per la terra. És el vuitè poemari d'en Dídac. En l'espai de trenta anys. El primer L'arbre i el vent, és de 1983. Seguiren Topants d'enyor (1985), L'alba i el mur (1991), No tot encar ho és tot (1993), Retorn a la Vall i Nadales a tres veus-en col·laboració- (2007), El cant de l'àngel (2012) i ara, Salms del cimadal.