Les organitzacions ecologistes van presentar ahir a Girona un nou recurs contra l'enèsim pla eòlic de Catalunya. Comença a ser quasi impossible comptabilitzar quants plans s'han fet durant la democràcia. Només recordo que el primer es va presentar l'any 1989 a Figueres i que des d'aleshores s'han fet i refet plans però no s'ha construït ni un sol parc eòlic de gran capacitat a les comarques de Girona. En una de les zones més tocades per Èol del planeta, no hi ha plantat ni un sol aerogenerador. Una circumstància digna de psicoanalitzar.
Els ecologistes tenen raó quan diuen que el territori ja va pactar amb l'administració quines eren les zones on aixecar molins. Els empresaris del sector també tenen raó quan diuen que han perdut tota esperança en poder fer centrals d'energia neta després d'haver llençat milions en estudis i projectes. Si hem de buscar culpables, només n'hi ha un: la política. La mala política. La del partidisme i el sectarisme. A la incapacitat que tenen per pactar i, sobretot, a la tara genètica que tenim com a societat de complir els pactes. Al mateix temps, les organitzacions ecologistes exhibeixen totes les seves contradiccions en aquest debat eòlic: Volen frenar les emissions a l'atmosfera i, en canvi, es mostren extremadament intransigents amb qualsevol projecte eòlic. Tot plegat respon a l'absència de democràcia real. El debat eòlic faria temps que s'hauria resolt si en lloc d'intentar fer imposicions eòliques des dels despatxos, o en lloc de frenar-los grups minoritaris (ningú té més autoritat moral que un altre), cada projecte fos sotmès a un referèndum a cada població. Això permetria fer debats, que circulés informació, que es fessin projectes adaptats a la voluntat dels habitants de la zona... Fins i tot permetria decidir si es prefereix preservar el paisatge i deixar-lo net de gegants de 100 metres, però assumint el dèficit elèctric i pagant més per l'energia, o aprenent a gastar molta menys electricitat.
