Cartes

isabel oliva prat. girona.

Amic Jordi Dalmau, em sembla molt bé el teu article d'avui sobre el convent de Sant Daniel, i amb tota la simpatia i amistat que ens tenim, et vull recordar que sí, que molta gent ha escrit sobre la vall. Et passo el poema Clausura, del llibre L'instant de l'àngel, una mostra de la meva humil aportació poètica sobre la vall i el convent de Benedictines de Sant Daniel. Clausura: "Les altes parets amb vidres trossejats / guarden religiosament / el vot perpetu de les Benedictines. La tàpia del convent / florida de roses / blanques com novícies / i les maduixeres als marges del camins / entre l'hort i els jardins. / Al fons del regadiu / unes mans immaculades / de tant brodar tovalles d'altar / van recavant / pam a pam / un clot profund a la terra roja. Una senzilla làpida de pedra / sense nom / espera / en silenci...". La vall de Sant Daniel és potser desconeguda, però els que hi hem passejat de petits amb les berenades a les fonts ens sentim orgullosos de recuperar una joia de la corona com dius molt bé. Com sempre, cordialment, Jordi.

Adhesió a les cartes de la Sra. Ferrer i el Sr. Gombau

maria salip calvó. girona.

Voldria adherir-me a la carta de la Sra. Àngela Ferrer del dia 12-7-13, sobre el cas Bárcenas, que fa pudor. Però no ens oblidem que aquí també tenim moltes coses que fan pudor, el cas Palau amb el Sr. Millet, les ITV del Sr. Oriol Pujol... I els ERE a Andalusia que clamen al cel. La trista realitat és que en aquest país, els polítics en lloc de servir el poble se serveixen de la política per enriquir-se descaradament i tots sabem que els calés no tornen, es queden a Suïssa.

També felicitar el Sr. Francesc Gombau per la seva carta el mateix dia sobre el Registre d'adhesions, mai hauria pensat que els catalans ens deixéssim entabanar per falsos Messies, amb el tema de la independència, ens tenen contents i enganyats, ells segueixen omplin els comptes a Suïssa i nosaltres cada dia més pobres, però és clar, la culpa és tota de Madrid i els "bons catalans" s'ho creuen, quina sort tenen els nostres polítics.

Catalunya s'ho creu

Maria Vidal Fortià. Girona.

Només es pot sentir reverència davant d'un poble que és capaç de lluitar per la seva llibertat amb unitat i il·lusió, en lloc de amb mentides, manipulacions i menyspreu.

El dissabte 29-J vaig estar al concert que es va organitzar per reivindicar la llibertat del poble català, i quan era allà em vaig adonar plenament d'una cosa molt significativa: Catalunya s'ho creu.

Abans Catalunya desitjava la llibertat, la somniava i l'anhelava, però en el fons del seu cor, no creia poder aconseguir-la. No lluitava plenament perquè la creença, el motor que mou tota manifestació, no hi era.

Ara Catalunya s'ho creu, creu amb força que pot ser lliure, i la creença, que és el que més autoritat té en la vida d'una persona o d'un poble, influeix profundament en la seva manera de pensar, sentir, actuar i lluitar, per tant, com que ara Catalunya creu en la llibertat, aquesta creença es converteix en el poderós fonament de tota la seva lluita.

Una lluita, que me'n vaig adonar també, que és lliurada amb senzillesa i humilitat, els dos grans pilars que s'imposen a la porta d'entrada cap a les instàncies de la maduresa, la tolerància i la saviesa. Quin goig veure un poble amb una ànima tan madura! Un poble que sap lliurar una lluita transparent, amb el cor obert, el cap ben serè i amb una intel·ligència sana.

Crec que Catalunya s'està convertint en una pionera a l'hora de manifestar-se, les seves maneres són reveladores d'uns paradigmes moderns i visionaris, uns paradigmes que es basen en el respecte, la fe, la pau en el cor, la igualtat i la unió. El 29J es va sentir en el Camp Nou, amb molta evidència, com "la unió fa la força". I la força és poder. I el poder i la voluntat són els grans executors de la creació. La creació d'un nou estat.

Ara mateix Catalunya es vol divorciar, i com qualsevol divorci, primerament s'ha d'integrar des de dins, des del cor. És necessari sentir amb força la independència a nivell intern i madurar la voluntat per poder-la projectar cap a fora amb poder, seguretat, solides, elegància, fort convenciment i sense por.

Catalunya està integrant el divorci perquè ja s'està visualitzant independent, mentalment ja es veu lliure, i aquesta ment col·lectiva que està esdevenint cada vegada més poderosa, ja esbossa amb fort traç, la llibertat.

Així doncs, esperem que els nostres polítics estiguin a l'alçada de satisfer un poble que necessita ser lliure per créixer i fer-se gran, i per això necessitaran la suficient humilitat per poder renunciar al seu propi ego, perquè només així seran capaços d'alinear la seva voluntat amb la voluntat del poble, un poble que ja fa temps que està proclamant ben fort tot el que ell és i tot el que ell vol.

A la pàgina 4 d'ahir, on s'escrivia "dinamitar" havia de dir "dinamitzar".