Una sincera reflexió

JORDI Serra Tornes. Riudarenes.

Últimament, escoltant o llegint notícies, t´adones que dins la nostre societat tothom va a la seva, sense tenir en compte res que no sigui el que li passa a un mateix (un exemple el tenim amb els nostres polítics). Tothom s´omple la boca de la paraula valors. Però jo em pregunto si la societat i la gent en si saben què són els valors. Sabem què és realment important en aquesta vida? Què ens fa feliços en el nostre dia a dia? Comprar una cosa nova ens fa feliços en aquell moment, felicitat efímera! L´encant desapareix en pocs dies, però els problemes es queden o es multipliquen. I de l´èxit, què me´n dieu? L´èxit ens fa feliços o és la felicitat la que ens porta a l´èxit?

Tenir conviccions és important, però no ens fa millor persones. En canvi, un bon comportament, la humilitat, l´esforç en i la bona predisposició en tot allò que fem, ajudar els altres, el regal d´un somriure... això sí que ens fa ser millors! Ara més que mai hem d´actuar tenint molt presents tots aquests valors. El que hem de fer ningú no ho farà per nosaltres. Els temps estan canviant molt ràpid i ens urgeix un canvi de mentalitat, el gratis total i a mi ja m´ho faran s´ha acabat. Siguem positius! Deixem de lamentar-nos! Mirem endavant i treballem amb ganes! Deixem-nos de mirar enrere i pensen en avui, aixequem aquest país pel qual van lluitar els nostres pares i avis. Entre tots podem, i tots en som responsables!

Repetir sisè

de Primària

Antonio Jimeno. Barcelona.

S´ha de felicitar el Departament d´Ensenyament per haver tingut l´encert de realitzar una prova externa al final de la Primària. Gràcies a això s´han pogut detectar els nivells que tenen tots els alumnes en llengües i matemàtiques, veure si hi ha millores o no respecte a l´any anterior i quins centres necessitaran més ajuda el proper curs. El que no sembla encertat és que els alumnes que no assoleixen els coneixements mínims en aquestes matèries tan fonamentals també accedeixin a l´ESO. Aquests alumnes haurien de repetir el sisè de Primària perquè és en aquest curs on es treballa el que encara no saben. Demanar que això ho faci el professorat de primer d´ESO, a més d´ensenyar els continguts propis de l´ESO, és no atendre adequadament aquests alumnes. I treure´ls de l´aula d´ESO per treballar el que no han après a la Primària, és deixar-los sense rebre els coneixements propis de l´ESO. Caldria doncs establir la necessitat d´aprovar l´avaluació final de Primària per poder accedir a l´ESO, almenys la primera vegada que l´alumne s´hi presenta. Així l´alumnat de Primària tindria un gran estímul per esforçar-se més a aprendre, la qual cosa facilitaria molt la tasca dels mestres i dels pares. Sense aquest estímul, la Primària cada vegada s´assemblarà més a una guarderia i això afectarà totes les etapes posteriors. La llei actual, la LOE, impedeix que calgui superar la prova externa final de Primària que es fa a Catalunya per accedir a l´ESO, però ara, que comença el debat parlamentari de la Lomce, s´obre una gran oportunitat perquè el Departament aconsegueixi introduir aquesta millora.

Recordant Espriu

Lluís Torner i Callicó. girona.

El dia 10 d´aquest mes de juliol es commemorà el centenari del naixement del gran escriptor català Salvador Espriu, poeta, prosista i dramaturg, nascut a la nostra província gironina, concretament a Santa Coloma de Farners, tot i que la seva estància hi fou molt fugaç, ja que la família, al cap de ben poc, es traslladà a Barcelona. Esdevingué un escriptor molt prolífic, tota la seva obra reunia una gran qualitat, intel·lectual i alhora descriptiva, escrita amb mots curosament escollits, tot i que fugint dels més rebuscats. Així no obstant, en tractar-se d´una obra d´un alt nivell cultural, hem de convenir que, d´entrada, la seva lectura no és ben fàcil, cal fer-la a poc a poc i fins i tot rellegir-la per veure-hi clar el que l´autor volia transmetre. Potser per això, entre altres presumptes motivacions, que no vénen al cas, tot i haver estat proposat en dues ocasions com a aspirant català al Premi Nobel de Literatura, i estar qualificat com un dels millors escriptors, no se l´ha tingut tan present com es mereixeria.

Per això ens ha plagut, d´allò més, que els amics de la Unesco de Girona, presidits per la seva presidenta, la Sra. Dolors Reig, bona activista cultural, amb el suport d´un bon equip de col·laboradors, hagin tingut la brillant idea de celebrar el centenari, amb una cerimònia tan senzilla com gratificant, escollint per a la seva celebració, a manera d´àgora, el Mercat del Lleó de Girona, i dintre d´aquesta, a l´entrada que hi ha ben a prop de la plaça dedicada al cèlebre autor.

L´acte, que s´ha acordat seguir fent el dia deu de cada mes durant el present any, ha consistit en la lectura d´un fragment de l´obra del prolífic autor, amb una reinterpretació a cura d´una o un conegut escriptor i la il·lustració d´un popular artista. Aquest primer acte ha comptat amb la col·laboració de la professora Sra. Dolors Condom i el pintor Sr. Josep Perpiñà, ambdós ben coneguts en l´àmbit cultural gironí. El treball d´una i l´altre s´ha reunit en un cartell que serà exposat a l´interior d´aquella entrada, al costat del qual s´hi aniran afegint els que, sortits de la ploma i la mà d´altres artistes, s´aniran fent cada dia 10. Per acabar s´ha fet un brindis entre els assistents, amb un bon vi empordanès, ofert amablement per un representant del Mercat.

Dins dels crítics moments que s´estan passant, actes com aquest són d´agrair, ja que ens fan adonar que hi ha sentiments que perviuen i se saben sobreposar a l´adversitat, i això dóna estímul i esperança, envers un futur millor.

El llegat de st. Ignasi

JOAN MAÑÉ FORT. REUS (TARRAGONA).

Llegint la biografia de sant Ignasi de Loiola em preguntava com és possible que experiències viscudes en el segle XVI siguin encara vàlides avui. Els temps canvien i la gent també, però els fets i les persones s´assemblen en el fons tant en els nos­tres dies com en altres èpoques. Sant Ignasi, fundador dels jesuïtes, sant universal, inspirat a Man­resa als peus de Montserrat, amb les seves experiències personals defensà models o pautes davant de les múltiples facetes de la vida. Representa una forma de viure el catolicisme dinàmic, expansiu, de no quedar-se dins les pròpies fronteres, sinó de portar el testimoni de Crist als llocs més recòndits de la terra i, un cop allí, donar exemple en la seva pròpia pell del que es predica als altars. Avui dia, podem veure, tant en la figura del papa Francesc com a les missions, com els jesuïtes porten a terme la seva tasca de difusors de la Fe als països tan desenvolupats com en vies de desenvolupament i com hi resolen les tasques més difícils amb èxit