Enric Roig i Antonio Herce són dos expresidents de Ferrocarrils de Catalunya condemnats a quatre anys i mig de presó cadascú per haver malversat 2,7 milions d'euros de diners públics. No han restituït ni una quarta part dels diners que es van embutxacar. El cas és de principis dels noranta. Per tant, el valor real de la quantitat defraudada és molt superior a l'actual. No se'n van sortir amb l'indult perquè part de la societat ja no suporta determinades aixecades de camisa, però la política sempre té escletxes per garantir la immunitat dels seus. Així que ambdós personatges han rebut el tercer grau després d'haver passat només 48 dies a la presó dels 54 mesos que els corresponien. Justícia de la Generalitat, governada pel mateix partit que governava quan van cometre el delicte, els ha concedit d'amagatotits aquest indult encobert. El poder polític sempre disposa de mecanismes per avortar la feina judicial. Veurem com acaba el cas Bárcenas, però segur que algú de molt amunt li havia assegurat que no ingressaria a la presó. També algú li ha garantit al Rei que estigui tranquil amb la seva filla. El jutge mai té l'última paraula. Així funciona Espanya. I també Catalunya.