En aquella època nosaltres sabíem que amb el viaducte havíem de donar solució a un problema i estic molt content perquè això s'ha aconseguit durant anys". La frase la pronuncia Alfons Maria Thió, doctor en Enginyeria Industrial, cap dels Serveis Municipals de l'Ajuntament de Girona des de 1963 fins a 1985 i ideòleg del pas elevat del tren pel centre de la ciutat. Aquella obra d'enginyeria va ser inaugurada el 7 de juliol del 1973, ara n'ha fet quaranta anys justos, i va servir per resoldre un problema gravíssim: les vies a peu de carrer dividien la ciutat en dos, es produïen retencions de trànsit i accidents als indrets on hi havia els passos a nivell i es limitava la capacitat d'expansió de Girona. Llavors ja es va estudiar la possibilitat de soterrar les vies, però es va descartar perquè els problemes tècnics que presentava el projecte l'encarien de manera molt notable. I es va optar per construir un viaducte que en aquell moment va ser àmpliament elogiat, tant perquè va aportar una solució a aquells problemes com perquè va resultar una obra d'enginyeria emblemàtica per al seu temps.
El futur del viaducte del tren es va començar a plantejar quan, ja fa anys, es va anunciar que l'arribada del tren d'alta velocitat a Girona implicaria el soterrament tant de les noves vies com de les del tren convencional. Entre altres opcions, hi havia qui defensava l'enderrocament del pas elevat perquè s'ha acabat convertint en una altra barrera per a la ciutat, i també qui apostava per preservar-lo com a passeig o amb alguna altra utilitat. Però la crisi econòmica ha tret urgència a aquest debat, perquè si bé el tren d'alta velocitat passa per Girona efectivament soterrat, el convencional continua usant el viaducte, i tot fa pensar que el continuarà usant molts anys encara, perquè el projecte per soterrar-lo ha quedat congelat. Amb el risc que allò que va ser una gran solució per a Girona, s'acabi convertint en un nou problema important per a la ciutat.
