Ni tan sols Putin s'ha atrevit a desafiar els EUA donant asil a Snowden, el brillant renegat que va oferir dades aclaparadores de l'interès de l'Imperi per les vides, comptes i vicis, pels virus, amants i baralles dels seus propis ciutadans i dels contribuents dels seus països satèl·lits (també anomenats aliats). L'espionatge neix al pati del col·legi, on molt aviat es revelen els futurs capitostos i matons als quals solen envoltar uns xavals demacrats que s'ofereixen a tafanejar i delatar. Són els sequaços: excel·lent fusta d'espia. Una bona part de la condició humana se segueix movent en el territori dels documentals de naturalesa de La 2.
Però comprenc, també, el desconcert del nostre president Obama per les reaccions europees, sobretot en el cas d'Alemanya (que li deu el favor d'haver-la alliberat d'ella mateixa, tan difícil com era) i França (que no va lluitar massa, però va celebrar molt), unes reaccions que combinen el candor fingit, la indignació inflada i la submissió segura davant el fet que el lleó es quedi amb la seva part (la més gran). Seguim als documentals de naturalesa. El gest de docilitat davant el mascle alfa ha consistit a putejar l'avió i el passatge d'Evo Morales, davant la possibilitat que en alguna part dels Andes acullin l'espia (penedit), Snowden. Anys porten martiritzant-nos als passatgers dels avions amb la humiliació afegida de descalçar-nos, despullar-nos, deixar-nos sense tisores per a la manicura; amb les monedes, el mòbil i la cartera escampats a la cinta d'escàner. I fa més anys que càmeres privades dels bancs i els comerços espien els nostres moviments públics, sols o en companyia indeguda, que graven les nostres converses amb la segona part contractant per a la nostra pròpia seguretat, oh, sí, clar. Però a Sánchez Camacho li ha dit el fiscal que l'arranjament de 80.000 euros amb els detectius no l'eximirà de ser investigada sobre el que es portaven entre mans amb tant d'espia.
