La música avui

Joan Monturiol Danés. Olot.

El jovent d'avui se senten espontàniament membres de grups i colles alhora que volen ser i sentir-se molt independents en aquesta moderna civilització individualista. El senyor Bruce Cameron, professor de psicologia de la universitat Bradley, diu en referència a les noves tendències juvenils que de la vella música del rock'n'roll actualment hem passat al funk, diss o hip hop, el rock dur i la música màquina.

Podria ser que bona part del jovent d'avui es trobi enmig d'un vaivé accelerat i se sentin massa lligats a aquestes noves tendències de la música o acorralats, fins i tot, en aquests ambients de llums i fumarades de colors, amb resultats que podrien ser catastròfics en alguns casos. Els psiquiatres sovint es pregunten com és possible que els seus pares no s'hagin adonat de la mena de vida que fan alguns d'aquests adolescents i joves d'entre quinze i disset anys.

En una ocasió, un d'aquests joves, que s'expressava amb sinceritat gairebé infantil, reconeixia haver consumit massa alcohol i altres drogues després d'haver estat detingut per haver intentat un atracament per tal de poder, precisament, adquirir heroïna. Va admetre que havia arribat a deixar sense diners els seus pares després d'haver-se iniciat en el consum de les drogues.

Més endavant, un cop rehabilitat, el mateix noi declarava: "Dono gràcies als psiquiatres i psicòlegs perquè m'han fet entendre que aquest no era el camí. Vaig haver de ser ingressat a l'hospital en estat crític per la meva intoxicació. He d'admetre que jo volia remoure i canviar el món, però l'alcohol i les drogues em canviaren a mi". I afegia, encara, adreçant-se als seus amics: "Tots podem xalar de valent i passar-ho bé, però hem d'evitar caure en la temptació de la droga. Us ho diu un amic que n'ha patit conseqüències molt greus i que ho ha pagat molt car".

Boronat

Pere Brunsó Ayats. Investigador en neurociència aplicada a l'educació.

Universitat de Barcelona.

El Sr. Joan Boronat Lecha, en la seva carta al Diari de Girona (30/6/2013), comenta la meva carta de 22 de juny que porta per títol: "Immersió lingüística vs. immersió cerebral". Si no ho he entès malament aquesta és la seva proposició: "A les escoles els alumnes podrien gaudir de la immersió cerebral estudiant a fons totes les matèries en l'idioma nacional, el català. I punt". Sens dubte, l'idioma català és un instrument molt útil per a la immersió cerebral. Ara bé, la immersió cerebral o alfabetització cerebral és una altra cosa. He escrit 5 articles al Diari de Girona sobre aquest tema des del punt de vista científic. El problema polític i ideològic sobre l'educació ha de tenir, segons la meva opinió, una solució no solament lingüística, sinó necessàriament científica. "Cal sacsejar enèrgicament el bosc de les neurones cerebrals adormides". El nostre sistema educatiu està "adormit" des de fa dècades. Li recomano, Sr. Boronat, que llegeixi el número monogràfic sobre La investigación sobre el cerebro y la mejora de la Educación (Google), en el qual he participat. Tindrà l'oportunitat de fer vostè mateix una immersió lingüística, encara que en castellà, i, alhora, una immersió en un llenguatge científic, que no és la mateixa cosa. Li asseguro, Sr. Boronat, que serà una experiència enriquidora i gratificant per a vostè.

Una estafa federal

Josep M. Loste i Romero. Portbou.

Ni dret a decidir ni plurinacionalitat. Què és el federalisme? Què entenen per federalisme els senyors de PSOE? I els del PSC? Això és una gran estafa política i un rebuig salvatge cap a Catalunya. Sense cap mena de dubtes, la cimera de Granada del PSOE ha estat, ha representat, una confirmació del jacobinisme uniformitzador de sempre; en què, una vegada més, es menysprea d'una forma clara la qüestió catalana, el fet diferencial català. No hi ha dubte que el concepte de federalisme que té el PSOE, i que accepta amb molta submissió i subordinació colonial el PSC és un greu atac contra la intel·ligència humana.