Dimarts, durant un tediós viatge d'alta velocitat, de tornada cap a Girona des de Barcelona, un singular personatge va convertir el tren en un club de la comèdia a 260 per hora. L'esforçat treballador de l'AVE/Avant va intentar donar la benvinguda i explicar les normes i les prestacions del curt trajecte. Cap problema quan ho va fer en castellà, més precari en català, indesxifrable quan va intentar el francès, i grotesc en anglès. Tant és així, que el passatge, habitualment ple de zombis gens comunicatius enganxats a tot tipus de pantalles i ginys, va esclatar a rialles fins en 15 ocasions. Mai havia vist riure tanta gent alhora i amb tanta intensitat. Ni davant dels millors comediants. El timbre de veu del pobre senyor, portador de tan maldestra pronúncia, va ser realment delirant. L'escena es va repetir en, com a mínim, un altre tren aquella tarda-vespre. L'escena, de poc més de dos minuts, amb gent plorant de riure, va convertir-se posteriorment en llàstima profunda cap al pobre home a qui van encomanar tan patètica missió. Traslladava a aquell mític NO-DO en què s'escolta el dictador Franco parlant anglès, o una cosa que se li assemblava, o se'l veia intentant que la seva filla Carmencita felicités el Nadal als alemanys (nazis).
La culpa no és tota del senyor (només el no tenir vergonya) que amb prou feina locutava amb correcció el castellà, sinó d'aquells gestors que permeten que un servei excel·lent com és l'AVE/Avant, quedi tacat pels vells estigmes del "garrulisme" ibèric que aixoplugava el vell Made in Spain.
L'endemà, el responsable d'alta velocitat de Renfe a Catalunya, Fèlix Martín, va reaccionar de forma diligent i fulminant, demanant perdó i exhibint "vergonya". També anunciant que a, partir d'ara, tots els combois d'aquest trajecte internacional portaran la megafonia pregravada. Això mig any després de la posada en funcionament del servei, i quan ja feia mesos que els usuaris denunciaven la grotesca megafonia.
