Diu el poeta que en el futur s'abracen la por i l'esperança. Mentre alguns optimistes veuen brots verds, ens deixem gronxar per les dades de la crisi: augment de la població despenjada del mercat laboral, deslocalització d'empreses, davallada de preus immobiliaris, sorgiment de propostes polítiques simplistes, ?gairebé futboleres, agitació ciutadana i encariment de productes bàsics com l'electricitat.
Les societats més igualitàries són aquelles on l'Estat regula certs aspectes, però no ofega la iniciativa privada; la deixa fluir i l'afavoreix. I es marca fites realitzables, com intentar que els ciutadans tinguin una vida digna des de la justícia social. El turisme d'enguany marcarà xifres rècord, en bona part, perquè es calcula que tres quarts de milió de persones abandonen la idea d'estiuejar a Egipte per escollir Espanya com a destí turístic; i el mateix passa amb Turquia. Pensin en el mercat turístic rus que arrela a la Costa Daurada i conforma un 10% de la població estable a Lloret. Un futur que és ja. Fa uns dies, uns científics espanyols van anunciar sense gaire titulars que són en el camí de sintetitzar un mineral escàs, el grafè, partint del carbó. Un dels materials més rars i que marca el futur de la tecnologia, es podria abaratir amb una indústria tan antiga i amenaçada com el carbó. Un altre material bàsic pels mòbils, el coltan, ha estat el motor de desenes de guerres a l'Àfrica. Amb els nous materials, els costos de transport, per exemple, s'abaratiran per un turisme que ja no cerca només sol, platja o alcohol barat, sinó història, cultura, ofertes comercials, gastronomia i territoris amb encant: uns punts a favor nostre.
