Quan era petita i arribaven les primeres calors, prevenint-nos que l'estiu era a punt d'arribar, la meva mare sempre repetia la mateixa cantarella: "Vés a casa de la família López, a veure què et tenen preparat per a aquest estiu". Jo, sense perdre un segon, sortia disparada cap a aquella casa, que per a mi era plena d'encants i misteris.

Des de la primera vegada que hi vaig anar, em vaig quedar fascinada per la seva gran i impressionant biblioteca. Ara, amb el temps, penso que no era fruit del fet que jo era petita i que vist des de baix, la mida per a mi era colossal, sinó que realment, els llibres de mil mides i formes estaven ordenats en grans prestatgeries de fusta, meticulosament posats seguint una classificació que per mi era totalment desconeguda. Ocupaven parets i més parets, com si fossin el paper pintat o l'estuc que decorava el pis. Jo sempre els mirava pensant que algun dia, quan tingués casa meva, copiaria cada detall d'aquella impressionant biblioteca.

En obrir-se la porta, la senyora López, l'Aurèlia, em rebia darrere de les seves gruixudes ulleres i amb veu suau, gairebé com un murmuri. M'agafava de la mà, per portar-me al menjador, m'asseia en una cadira i allà començava a viure el primer acte de la meva opereta estiuenca.

- Ara tens 8 anys i he fet una llista de llibres per a tu. Els he escollit meticulosament pensant el que a tu més t'agrada, aventures, misteri, històries tendres... espero que t'agradin.

A tot, jo assentia muda per no trencar l'encanteri. Llavors arribava la part màgica: els llibres sortien de llocs amagats com si haguessin estat cridats per una força misteriosa. L'Aurèlia seguia parlant en veu baixa:

- Mira, amb aquest viuràs la gesta de tres joves valents, amb aquest solcaràs els mars del sud, amb aquest t'enamoraràs de tot tipus d'animals, amb aquest descobriràs les històries de les estrelles que il·luminen el firmament.

I així, per art de màgia, els llibres s'anaven acumulant a la taula formant altes torrasses. Deu, quinze, fins a vint! Jo, mentrestant, en un paper anava apuntant els títols escollits per ser llegits i literalment devorats durant els mesos d'estiu que tenia per davant.

En acabar, l'Aurèlia em mirava amb els seus blaus ulls i em deia:

- Cuida'ls, que aletegen i tenen vida.

Fent diverses vegades el mateix trajecte, me'ls emportava a casa.

Després, acuradament els protegia folrant-los amb papers de mil colors i els ficava en una maleta, perquè no es fessin malbé, guardant-los com si fossin el meu més preuat tresor.

El segon acte transcorria com en el somni d'una nit d'estiu, envoltada de grans aventures, viatjant a llocs remots, descobrint estels fugaços. De bon matí amb el meu llibre a sobre, com si fos una extensió del meu cos, em passejava per tots els racons de la casa. Del menjador al lavabo, de la cuina al jardí, del banc de l'entrada a l'hamaca de sota el ametller. A cada minut lliure que les meves activitats familiars em brindaven, ficava el nas entre aquests fulls plens de paraules encadenades, experimentant una levitació de tot el meu ésser. El meu cos i la meva ànima anaven al compàs del relat, sense prendre alè: vivia les vides d'altres com si fossin meves i em sentia realment viva.

El tercer acte era el comiat dolorós. Després de mesos compartits, em tocava tornar-los. Els treia els folres tot ressaltant la seva pell original, els abraçava i els portava de nou a la casa encantada.

Els anys han passat i segueixo experimentant les mateixes boniques sensacions d'aquells estius de la infància. Per això voldria convidar-vos a omplir tots els dies, i durant l'estiu en especial, de llibres. Espero que experimenteu i sentiu que sense ells ens falta alguna cosa.

Tenir un llibre entre les mans suposa tenir l'oportunitat de viure a la pell de l'altre, vibrar amb els seus temors, alegries i és clar, plorar per les seves pèrdues.