El Tribunal Constitucional ha aportat aquesta setmana passada una nova pedra, i de mida considerable, al procés d'autolapidació i autoinhumació de les institucions polítiques espanyoles. Autolapidació: activitat consistent a apedregar-se un mateix. Autoinhumació: pràctica de sepultar-se o enterrar-se a si mateix; en aquest cas, sota les pedres usades en l'autolapidació.

Aquesta dinàmica lenta i dolorosa de suïcidi institucional fa temps que està en marxa, i l'esglai es percep des de lluny, però no dissuadeix els seus protagonistes. Els escàndols de corrupció en són una part important, però el que realment pesa i aixafa, les verdaderes lloses, són les reaccions d'indiferència, complaença, negació o fins i tot cinisme amb què són rebudes les revelacions, les denúncies i els actes judicials.

Els dirigents que haurien d'estar avergonyits treuen pit. Aquells que no poden dissimular la greixina de les seves mans, gesticulen per esquitxar en totes direccions. La culpa de l'altre es presenta com a demostració de la pròpia innocència. S'utilitzen vares de mesurar diferents per exi?gir als altres i a un mateix. La flagrància es menysprea amb l'argument dels vots. I en últim extrem, aquell que acapara molt poder es fa la víctima quan se li retreu que en vulgui més encara. La moralitat és per als altres, ells es conformen amb la legalitat. I estan disposats a discutir fins a l'extenuació que la llei diu el que ells entenen.

Davant d'una pantomima d'aquestes característiques, el ciutadà se sent profundament fastiguejat, per molt que els comediants recullin l'aplaudiment dels seus incondicionals, incitats per unes claques ben greixades pels verdaders protagonistes en l'ombra: els grans interessos econòmics que apadrinen ara aquests, ara aquells.

En aquest context més aviat repulsiu s'inscriu l'episodi de la militància popular del president del Tribunal Constitucional, el tancament de files del mateix tribunal al seu voltant, i la frase de González Pons segons la qual aviat es penalitzarà haver votat al PP. Al Constitucional no sembla que li importi la poca credibilitat que tindrà a partir d'ara, per dirimir conflictes en els quals el PP sigui part, i com que el PP és o govern (molt) o oposició, serà part moltes vegades. Però no passa res: després de tot, és això o Rubalcaba. Quina gran excusa.