La negociació és un procediment consubstancial a les nostres vides. La practiquem en les relacions personals, en la feina i, per descomptat, en la política. Per dominar aquesta eina no cal ser dur o inflexible. I, com assenyalen experts com el professor i consultor Alfred Font, tampoc s'ha d'identificar aquesta acció amb el control emocional de la situació. El millor, a parer seu, és emprar plantejaments estratègics constructius. Així, en aquest terreny, és infinitament millor ser intel·ligent que agressiu, una regla que haurien d'esforçar-se a aplicar els nostres representants públics i, en especial, aquells amb què s'entrevisten a Madrid. A tots ells, els convé recordar que un acord no és una victòria ni una derrota, sinó una decisió conjunta que ha estat obtinguda de manera cooperativa i que posa fi al procés de negociació perquè subministra un resultat que les parts consideren preferible a les seves respectives alternatives unilaterals. Sembla fàcil, oi? Doncs el dia a dia demostra que no ho és, en absolut. Tècnicament, podem dir que els governs de Catalunya i Espanya estan immersos avui en un "joc de pur conflicte": el que guanya un necessàriament ho perd l'altre, i viceversa.
